La Gemma Terol és dissenyadora gràfica, fundadora de MMMM Studio i il·lustradora. Alcoiana i paellera, fanzinera al Raval i enamorada de les plantes, retrata i inventa personatges en blau i vermell. Ha il·lustrat per a El Pais Semanal o The Barcelonian i ha exposat la seva obra en diferents sales.
1/
En quin moment i què va fer que reprenguessis la il·lustració?
A finals del 2018 estava en una crisi personal i professional, els 40 no em van caure gaire bé… hahaha, encara que soni a tòpic.
Vaig començar a dibuixar com a relaxació i desconnexió al final del dia. La meditació sempre m’ha costat molt i per a mi era com una meditació activa.
A més va haver-hi un final d’etapa, l’estudi theroomrooms’, que vaig crear al 2010 amb una sòcia, tancava les seves portes. Així que la il·lustració era totalment la meva via d’escapament.
Durant el 2019 vaig continuar dibuixant, provant primer l’aquarel·la, plasmant packs antics, fent retrats a amics… però sentia que estava pervertint la tècnica. No em sentia còmoda i em vaig passar als retoladors que tenia per casa. Un dia vaig entrar a la botiga Hilgard del carrer Asturies, vaig trobar uns retoladors pinzell vermell i blau i em vaig sentir atreta per la vibració que feien junts. Tenia un bloc vermell amb moltes pàgines en blanc, que m’havia regalat la meva amiga Sònia, i vaig començar a crear un diari il·lustrat, a dibuixar objectes i moments quotidians. Alguns dels primer dibuixos que vaig fer són la planta “de la portera” i un sifó. Les dues coses les tinc per casa.
El 2019 vaig conèixer a la Gemma Fontanals, ex alumna d’Eina, també –de fet tu, Lluc, vas ser el punt de connexió–, i vam crear MMMM studio. Sens dubte ella també ha sigut una inspiració a l’hora de continuar dibuixant. A l’estudi, el color i la il·lustració són molt importants.
Durant el confinament vaig crear el projecte “Amics, familia i quatre parets”. Demanava a gent propera què estava fent mentre estàvem tancades, m’enviaven fotos i els il·lustrava.
Al primer que vaig fer va ser al meu pare llegint, i aquí va començar una mica tot el que ha vingut després: encàrrecs de retrats personalitzats, la portada per al projecte artístic “The Barcelonian”, gràcies als ànims que em va donar el meu amic Òscar Sarramia.
A partir d’aquí i la difusió del projecte a Instagram, han vingut diferents encàrrecs importants: il·lustracions per a una campanya sobre el Pacte Nacional per la llengua de la Generalitat de Catalunya, i, el més recent, una il·lustració per a un article sobre ciutats per a El País Semanal.
També a finals de l’any passat vaig crear la meva botiga online, on podeu trobar il·lustracions i les Pot Family, ceràmiques blanques intervingudes on creo personatges, també en blau i vermell. Ara no puc veure una tetera sense imaginar-me un elefant, o unes tasses i no veure personatges de nassos grans!
De cop, en dos anys, la il·lustració ha esdevingut part de la meva vida.
2/
Et sents, ja, il·lustradora? O és un d’aquells casos en què la síndrome de la impostora no se’n va mai?
El que va començar com una afició s’està convertint en alguna cosa més. Però com que no vaig estudiar il·lustració, més que algunes classes extraescolars quan era petita i les tres o quatre assignatures que vaig fer durant el Grau de Disseny Gràfic, encara em sento una mica intrusa.
Ara ja tinc alguna signatura d’email amb el càrrec “il·lustradora” incorporat, tot i que em continuo presentant com a dissenyadora gràfica i de vegades són altres persones les que em presenten com a il·lustradora i dissenyadora.
També em va ajudar molt a creure-m’ho més el curs que vaig fer amb Raúl Ramos, Pinkmorro, de “Direcció d’Art intuitiva”. Havia de durar un mes o mes i mig, però ens va enganxar la pandèmia i al Raúl se li va acudir que cada dissabte podíem fer trobades online per posar-nos objectius i parlar de cap a on ens agradaria anar a cada un. El que havia de ser un curs de creació artística va ser a més un coaching grupal on crec que tots vam aprendre i ens vam motivar molt. Van ser uns dies molt macos que em van ajudar molt i li estic molt agraïda. De les millors coses que em van passar durant el confinament.
Responent a la pregunta, crec que mai em marxarà la síndrome de la impostora, però aprendré a viure-hi.
3/
En què estàs treballant, ara mateix?
Actualment, estic amb un cartell il·lustrat per un curt sobre dos periquitos, amb una il·lustració per a una exposició col·lectiva de dones –que s’inaugura al juliol– i preparant la meva primera exposició que serà al setembre. Totes dues exposicions, al Taller Balam.
En paral·lel, l’altre dia vaig sortir amb la Gemma Fontanals a pintar el meu primer mural i em va agradar molt. Va ser molt difícil, però molt divertit, alhora. Continuo fent alguns encàrrecs de retrats personalitzats.
No paro! Entre això i MMMM studio, necessito vacances… hahaha!
4/
Quins plans de futur tens?
Els meus plans de futur més immediats són continuar combinant la feina de l’estudi de disseny amb els encàrrecs d’il·lustració.
M’agradaria fer més projectes d’editorial com el de El País Semanal o cobertes de llibres. I sobretot, que la il·lustració continuï sent gaudir i passar-m’ho bé!