L’Anna Alcubierre és museògrafa i escenògrafa. Combina el treball en el disseny d’espais efímers, la docència i la construcció d’una tesi doctoral.
Sempre ha treballat colze a colze amb el disseny gràfic, inclús li resulta divertit (Anna dixit), fet que l’empeny a crear peces gràfiques de gran format en les seves aplicacions en l’espai.
És sensible a la unió entre sostenibilitat i tecnologia i així es pot percebre en la seva feina. Darrerament ha publicat un article on parla del pensament ecològic i els centres d’art, centrant-se en l’exposició Feminismes!, que ella mateixa va dissenyar.
1
Un dia em vas dir que treballar amb professionals del disseny gràfic és divertit. Què t’ho fa sentir així?
N’aprenc, sovint em sorprenen i això és el que em diverteix. Quan dissenyem exposicions, la gràfica hi juga un paper important i és bo que s’enllaci amb el projecte d’espai, que vagin a la una.
Als dissenyadors gràfics no els costa trobar fils per conceptualitzar a l’hora de projectar, per mi també és essencial.
Anna Alcubierre – Espai e 
Anna Alcubierre – Espai e
Per tal de poder traduir continguts a l’espai necessitem cada vegada un llenguatge propi, perquè cada exposició és única. En aquest sentit, m’agrada col·laborar amb diferents dissenyadors. No tots els projectes encaixen amb totes les persones, encara que podem ser camaleònics, tenim una manera de pensar i fer.
2
De fet, tu sempre has treballat amb professionals de moltes disciplines diferents, des de professionals del disseny a curadors/es, arquitectes, il·luminadors, amb el gremi de la fusteria, fotografia, etc. Tu que ho coneixes bé, què té de bo i de no tan bo aquest “mix” entre professionals?
És molt ric, i com més a l’inici es treballi amb equip millor pel projecte. Mentre hi hagi un respecte mutu cap a l’especialització tot suma, i tot roda bé.
Mentre hi hagi un respecte mutu cap a l’especialització tot suma, i tot roda bé.
De vegades, per temes d’inseguretat o de “divisme” hi ha qui no es considera una peça més sinó l’únic engranatge i això fa que trepitgi el terreny dels altres. En aquests casos l’experiència t’ensenya que no cal enfrontar-se a ningú, només cal fer la teva feina ben feta malgrat que el resultat global pugui perdre qualitat. Als inicis, entendre això m’era més difícil.
Als dissenyadors gràfics no els costa trobar fils per conceptualitzar a l’hora de projectar, per mi també és essencial.
Un dels moments més emocionants de la nostra feina és el muntatge, quan les coses que s’han pensat, dissenyat, realitzat, entren en escena i construeixen l’espai. Si les relacions entre les persones dels equips de treball són bones, aquesta etapa final es gaudeix molt.
3
Quina relació hi ha hagut, fins ara, entre el disseny d’espais efímers i la sostenibilitat? De quina manera es pot fer més estreta la seva relació?
Construir per desconstruir, en això es basa l’arquitectura efímera. És per aquest motiu de «caducitat» que es fa necessari pensar en els impactes que pot generar la construcció dels espais que defineixen les exposicions, estands o escenografies.
Cal evitar el disseny d’esdeveniments temporals que creen residus permanents. Ja va essent hora de canviar els hàbits, la millor manera de fer-ho és ser-ne conscients i pensar en criteris d’ecodisseny.
És un tema d’actitud, una responsabilitat social.
Una vegada més, és un treball en equip. Primer hem de decidir actuar de manera individual, amb filosofia sostenibilista i empatia ecològica, i si molts ho fem no hi ha dubte que la biodiversitat en surt llargament beneficiada. No és només un tema de formació, això ja hauria d’estar superat, és un tema d’actitud, una responsabilitat social.
4
En què estàs treballant, ara mateix?
Tenim la sort que a l’estudi (espai e) arriben projectes que ens agraden. Ara acabem d’inaugurar l’exposició “Picasso. Els quaderns” al Museu Picasso i “Sert en flames” a l’església de la Pietat de Vic. Aviat estrenem l’espectacle Mozartland de la Companyia del príncep Totilau.
Pel 2021 estem preparant exposicions al Museu del Disseny, al Museu Marítim, al Monestir de Pedralbes, al Museu d’història de Barcelona, al Museo Nacional de Escultura i a la Biblioteca Nacional de España. No ens podem queixar, encara que jo hi trobo a faltar algun projecte teatral.
dissenyar + ensenyar/aprendre + investigar
A banda, estic preparant la coordinació d’un nou Postgrau a EINA: Exposicions. Curadoria, practiques creatives i espais temporals.
I estic acabant el doctorat, aquest curs voldria presentar la Tesi, que és sobre els criteris ecològics a les exposicions temporals dels museus i centres d’art.
5
Quins plans de futur tens?
Per mi seria ideal seguir fent totes les coses que m’agraden, mantenir el triangle: dissenyar + ensenyar/aprendre + investigar. Però és un equilibri difícil perquè al meu dia a dia li cal temps per gaudir amb família + l’esport a l’aire lliure. Sense això la resta no tira: no penso bé i no treballo bé.