La Martina Tarabal és artista i gravadora. Treballa minuciosament el gravat i el combina amb el brodat o l’stamping. A partir de retrats realistes a grafit incorpora elements sorprenents que els donen la volta i, sovint, n’eliminen la innocència. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Sofia, Munich o Aoya, entre molts d’altres.
1
No tens cap mena de pudor en guixar, cosir o esborrar parts (sovint els ulls) dels retrats que fas. Què busques quan fas aquest tipus d’intervencions?
Vaig començar a treballar el retrat en un projecte on explorava la relació imatge – identitat. D’una forma molt natural, la idea ha anat evolucionant i ara treballo el retrat sense la intenció de descriure a ningú en concret.
Elimino o oculto parts de la cara per esborrar-ne la identitat i la història. És una mica com crear records que no són de ningú, però que poden ser de qualsevol.
La intenció és reflexionar sobre el lligam entre oblit, memòria i identitat. Per això utilitzo fotografies trobades de referència, són records oblidats de gent que possiblement ja no és.
2
La figura femenina, sola o acompanyada, acostuma a ser la protagonista de les teves peces. És casual o hi ha una intenció en aquesta decisió?
No sempre és intencionat. Crec, més aviat, que hi ha un punt d’empatia que em fa decantar cap a la figura femenina. Com si pogués entendre millor la seva situació.
3
Acostumes a combinar el grafit amb elements com el fil, el pa d’or o la tinta. Què t’aporta aquesta fusió de tècniques?
M’aporten qualitats que no podria obtenir amb un sol mitjà. M’ajuden a crear contrastos i textures per reforçar el meu discurs i, alhora, desdibuixar o “embrutar” la imatge. La meva forma de dibuixar és força minuciosa, així que és una manera de trencar l’harmonia i incomodar una mica.
4
En què més estàs treballant, ara mateix?
Estic en constant aprenentatge. Una de les últimes tècniques que he après, la “Kitchen Litho”, em té fascinada per la senzillesa dels materials i la qualitat dels resultats que s’obtenen.
També estic fent fil de paper i tenyint-lo amb tints vegetals. De moment em serveix per brodar els dibuixos i crear nous suports on estampar. El paper em fascina així que m’agrada que tingui el seu propi pes en la meva obra.
A part, estem fent un petit llibre d’artista autoeditat amb una amiga, la Bibiana Gala. La idea de fer quelcom juntes feia temps que ens rondava i al final vam trobar com formalitzar-ho.
Fa un temps que hi treballem i la veritat és que les restriccions ens han obligat a frenar una mica, però ara ja estem a la recta final i esperem que aviat el podrem tenir a les mans.
5
Quins plans de futur tens?
Soc de planejar poc, i menys tal com tenim el panorama, però d’idees i motivacions en tinc moltes.
Quan he tingut l’oportunitat de sortir del meu taller i treballar en un espai compartit ho he gaudit molt. És una experiència molt enriquidora, així que m’agradaria poder repetir-ho més vegades.