El Dihue Miguens és dissenyador i fotògraf. Des de Kofi Matters investiga i crea biomaterials amb residus locals de cafè per al disseny i art sostenible. Forma part del col·lectiu Remix El Barrio, punt de trobada de cocreació entre dissenyadors que proposen projectes amb restes de menjar mitjançant tècniques artesanals i fabricació digital.
1/
Què et va fer focalitzar els teus projectes de disseny a la recerca i experimentació en sostenibilitat?
La sostenibilitat ha estat un marc de referència que ha aportat propòsit als meus actes i una sèrie de factors limitants que m’han permès ser més creatiu.
Hi ha un component de reivindicació social, d’empoderament i responsabilitat en assumir com a pròpia la tasca de proposar alternatives que vagin d’acord amb la nostra òptima visió del món.
El disseny, per mi, sempre ha estat l’eina que potencialment té la capacitat de resoldre qualsevol problema- La sostenibilitat és una gran paraula que es buida de contingut si la fas servir per a tot, però al final és aquella que posa sobre la taula les solucions als reptes més grans que tenim per davant.
2/
Què és Kofi Matters i per què cafè i no un altre material?
Kofi Matters és un espai de creació de biomaterials amb residus locals de cafè per al disseny i art sostenibles.
La raó principal de l’elecció del cafè com a material és perquè crec que és més efectiu concentrar els esforços en una àrea, ja que tinc la temptació d’abastar-ho tot.
El factor determinant va ser que al programa obert a la ciutadania de biomaterials del FabLab Barcelona, busquem residus locals al Poble Nou amb els quals proposar solucions de disseny creades a partir de mètodes artesanals i fabricació digital.
Casualment, vaig trobar els residus de closca de cafè de Nomad Coffee al mateix carrer, i el fet de ser fibres em va fer pensar en la possibilitat de fer un paper, i així tenir una superfície sostenible amb què oferir els meus serveis de disseny gràfic.
Vaig aconseguir fer el primer prototip de Kofi Paper, i em va fer adonar que el sector del cafè té el potencial d’impacte més gran en la societat. Els residus en forma de fibra i partícula permeten abastar qualsevol textura o resistència amb les diferents receptes de biomaterials. La quantitat de matèria primera és inesgotable, de fàcil accés i convenient per manipular-la còmodament. Hi ha un públic molt gran de consumidors i empreses que estimen aquest producte, cosa que facilita molt que un residu pugui ser reimplementat al cicle productiu amb el valor afegit del disseny i l’art.
A partir d’aquí, m’ho prenc com un cas d’estudi amb què poder obrir camí a aquests nous mètodes de producció sostenible, ja que el cafè és només un vehicle discursiu amb què treballar. Després caldrà aportar solucions en qualsevol altre àmbit.
3/
En què estàs treballant, ara mateix?
Ara mateix estic a la fase de producció dels diferents tipus de paper de cafè que vull poder oferir i avaluant les diferents tècniques de fabricació que em permeten crear disseny gràfic.
Ara com ara el tall làser i la serigrafia amb tinta de cafè són els mètodes sostenibles que accepten materials no estandarditzats. El següent pas immediat és aconseguir que s’hi pugui imprimir amb mètodes més escalables.
En paral·lel, segueixo desenvolupant altres materials amb els pòsits de cafè, com un biocuir que permeti crear des de llibretes fins a carteres, i podent gravar-hi il·lustracions.
Amb aquesta diversitat de materials vull poder anar ampliant la gamma de solucions de disseny sostenibles, artesanals però industrialitzables, al sector del cafè.
4/
Quins plans de futur tens?
El meu futur rau en la relació ciutat/poble entre Barcelona i Eivissa. Acabo de traslladar-me a l’illa i estic muntant el meu propi laboratori de biomaterials.
Vull oferir aquest nou paradigma productiu sostenible a les empreses i els consumidors que busquen preservar els valors naturals d’aquest paradís.
Aposto per adaptar-me als condicionants ultra locals que fan que cada regió aporti les seves solucions al teixit global. I contribuir a un canvi de mentalitat, en què la producció local torni a ser de la màxima qualitat possible, perquè el turista que ve contribueixi al desenvolupament sostenible i no a l’espoliació de recursos, contaminació i exclusió de classe.