Els tentacles del collage. Juan Cardosa

Juan Cardosa és dissenyador gràfic, il·lustrador, director d’art, docent i un referent del collage del nostre país.

Les seves tisores donen forma a conceptes, habitualment reivindicatius, creant poesia visual i imatges que es queden gravades a la retina.

Un cul inquiet que acostuma a estar en tots els saraus gràfics, si no és que els organitza ell mateix.

1
Per què el collage? Que t’atrapa, d’ell?

Bona pregunta!

Sempre he pensat que és el collage el que t’atrapa amb els seus tentacles, no és atracció, és possessió.

I el per què? En el meu cas va ser un amor a primera vista al descobrir l’obra de collage, poesia i poemes objecte de Joan Brossa a finals dels 80’s, la meva ànima creativa em va dir, “Juan, t’has de dedicar a això…” I des de llavors hi he tingut una bonica història d’amor/odi.

Els que practiquem aquesta disciplina som una mena de “mediums”.

Estudiar disseny a Belles Arts em va provocar un seriós problema d’identitat, el típic dilema entre l’art i el disseny, saps, no? D’alguna manera el desenvolupament d’aquesta pràctica estètica em permet combinar els dos móns.

2
Treballes molt amb imatges antigues (50s, 60s …). Per què?

Al llarg de la meva carrera m’he adonat que els que practiquem aquesta disciplina som una mena de “mediums”, i aquest poder és més gran amb publicacions i imatges vintage.

Vaig tenir una estudiant tarotista, que comparava les sessions de collage amb tirades de cartes. Ha acabat dissenyant la seva pròpia baralla a través del collage.

• 

• 

• 

3
Què t’aporta el collage 3D que no et permet el paper?

Igual pot confondre el terme 3D. Que quedi clar que no és digital, és analògic. Assemblatge d’objectes, joguines, papers… El resultat són una espècie de monstres tipus Frankenstein. No sé si recordeu Toy Story 1, l’escena de les joguines terrorífiques creades a partir de despulles… Podria venir d’aquí i d’ordenar el bagul d’andròmines de quan el meu fill era petit.

M’agrada la deriva i les seves aventures.

M’aporta la tridimensionalitat, el poder tenir una visió 360º de l’obra. Al final, aquests experiments acaben sent fotografies.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

4
En què estàs treballant ara mateix?

Actualment tinc diversos projectes sobre de la taula, una expo dels meus kollages 3D o cosis Preziosis, muntar una botiga online per vendre la meva obra gràfica, uns quants tallers de collage cap a la primavera i una expo col·lectiva a la tardor amb la Societat Barcelonina de Collage i el Barcelona Supercomputing Center.

5
Quins plans de futur tens?

No sóc de fer plans a llarg termini, visc al dia, em deixo portar, m’agrada la deriva i les seves aventures, però bé… Ja he passat la barrera dels 50’s i m’agradaria fer-me vell dedicant-me als meus projectes artístics, deixar poc a poc la comunicació gràfica al servei del client i crear per plaer, treure moltes coses que s’han quedat en cua d’impressió al llarg de la meva vida.

Sempre he pensat que la teva realitat futura són els somnis del teu passat.

¡Moltes gràcies, Juan!