Dibuixar com a ritual terapèutic. Esther Aguilà

Entrevistes

07/04/2021 - Lluc Massaguer

L’Esther Aguilà és dissenyadora, il·lustradora i integradora social. Actualment compagina les tasques de mestre de taller a EINA amb la il·lustració en premsa i diferents projectes propis relacionats amb explicar històries sobre diferents suports com el tèxtil, la runa o el brodat.

Esther Aguilà
© Esther Aguilà

1
La teva il·lustració sovint ha estat lligada al fet social. Què et permet explicar la il·lustració que no faci un altre llenguatge?

Tinc la necessitat d’enviar un missatge que jo senti que va en el camí de modificar algun aspecte injust de la societat en què ens trobem. És molt innocent, com jo.

Esther Aguilà
© Esther Aguilà

No m’he plantejat tant el que la il·lustració em permet explicar com a resultat sinó com a procés-vivència.

Quan vaig decidir fer el batxillerat artístic dibuixava fatal i em vaig posar com a repte personal aprendre a dibuixar. Em vaig adonar que mentre dibuixava era com que m’aïllava del meu entorn, o al revés, que em focalitzava en allò que m’interessava en aquell moment, els bucles mentals es calmaven. Per mi dibuixar va ser com el meu primer ritual terapèutic.

Esther Aguilà
© Esther Aguilà

2
Has experimentat molt amb diferents suports, materials i tècniques. Què t’aporta aquesta experimentació?

Lligat a què deia abans, m’he anat adonant que no només el dibuix m’apropa al moment present, sinó que tot el que sigui crear de forma manual i lentament, m’ajuda a relaxar-me i, alhora, a canalitzar i comunicar allò que vull dir.

Soc bastant nerviosa i això fa que m’interessi per diferents formes de fer. Aquest nervi no em deixa profunditzar gaire en una sola tècnica, però sí que em permet pensar com vull materialitzar cada peça o cada projecte.

No vull ser il·lustradora sense pensar el suport, intento relacionar el que faig i com ho faig. En el mateix sentit em fa més il·lusió ensenyar la meva obra d’una manera específica (exposar en un sex-shop el meu diari de sexe o autoeditar un llibret i fer-li un homenatge al meu pare al lloc on vam deixar les seves cendres) que no acabar exposant en una galeria. No estic en contra dels museus i galeries, però penso que l’art no ha de passar necessàriament per aquests llocs.

Esther Aguilà
© Esther Aguilà

3
Parla’ns una mica del projecte “Runes”.

Un dia el Miguel Bustos va fer una classe de punta seca en guix al taller d’arts gràfiques d’EINA. Un alumne es va quedar amb poca quantitat de guix i en comptes de quedar-li el gravat estampat en una rajola quadrada, li va quedar una forma orgànica que jo vaig entendre com una runa.

© Esther Aguilà

A partir d’aquell moment vaig anar tirant el fil i segueixo fent-ho.
La idea és entendre la runa com un fragment abandonat, i ho relaciono amb com estan de rebutjades certes persones en aquesta societat. És una crítica a com tractem o ens relacionem amb certs “grups de gent”. Faig les persones, runes, per evidenciar que no hauria de ser així.

Runes - Esther Aguilà
© Esther Aguilà

4
En què més estàs treballant, ara mateix?

Doncs fa un mes que estic a Betanzos, un poble a prop d’A Coruña. He vingut a aprendre a fer litografia al Centro Internacional de la Estampa Contemporanea. Durant el mes de març ha sigut brutal passar-me els dies dibuixant i estampant en aquestes pedres calcàries, he fet les litografies en la mateixa pedra, per emfatitzar que totes les persones estem, d’alguna manera, connectades.

Runes - Esther Aguilà
© Esther Aguilà

Penso que apropar-me a aquesta tècnica encara li ha donat més força al projecte perquè veig les pedres com si fossin gent gran. En aquest cas no ressaltant l’abandonament amb la peça de la runa, sinó que la mateixa pedra en què treballava em feia pensar en la vida i la relació amb les persones grans. Es treballen a un ritme lent, s’han de tractar amb cura, però alhora ser conscient que s’han d’agafar amb força. Es treballa per capes, funcionen per absorció i rebuig i són superresistents, però alhora vulnerables, si cauen.

Runes - Esther Aguilà
© Esther Aguilà

Ara a l’abril farem algrafia, que és com la litografia, però en planxes d’alumini. Aquesta modalitat sobretot m’anirà bé per la feina al taller d’EINA, que és la que practiquem allà. Tanmateix m’agradaria relacionar-la amb el projecte de les runes, provar d’estampar en guix com feia amb les puntes seques i els aiguaforts, que és com vaig començar el projecte.

5
Quins plans de futur tens?

Doncs relacionat amb el projecte, pensar una mica en com serà la formalització de tot plegat, que anirà sortint a mesura que vagi fent. Tinc la intenció de fer una exposició en algun lloc públic i utilitzar sacs de runa com el que són, però també per altres funcions, com per exemple, la meva vestimenta.

Runes - © Esther Aguilà
© Esther Aguilà

I així com a pla de vida, em fa il·lusió dir que segueixo tenint la idea de marxar de la gran ciutat, que moltes vegades em sobreestimula, i anar a viure a un poble.

Moltes gràcies, Esther!