Crear peces que es camuflin. Helena Santacana

Entrevistes

04/11/2020 - Lluc Massaguer

L’Helena Santacana és dissenyadora gràfica i està especialitzada en tipografia. És cofundadora de Escola studio i Extra escolar studio, des d’on es dedica, entre altres coses, a realitzar publicacions per a cinema. Des de l’estudi realitzen una interessant recerca gràfica sobre l’època en la qual s’ambienta la pel·lícula i en creen una peça editorial única, ja sigui per estar de fons en una estanteria, perquè un personatge l’estigui llegint o per ser una peça clau en la trama.

Extraescolar studio
Extraescolar studio

1
Com van ser els inicis d’aquest treball al cinema?

Mentre jo estudiava disseny, el meu germà estudiava cine i de tant en tant em demanava que l’ajudés amb peces d’ambientació pels seus projectes de la carrera.

Anys més tard, quan ell ja estava exercint d’ambientador, em va trucar perquè estava treballant en una pel·lícula d’època sobre una llibreria i necessitava ficcionar un munt de llibres antics.

Extraescolar studio
Extraescolar studio

Per fer aquella pel·lícula s’havien de reproduir i dissenyar desenes de llibres, pòsters, etiquetes, packaging… i en això va consistir la meva primera feina de grafista.

Actualment ja no estic jo sola, treballo amb la meva companya Malena a Extraescolar i fem un tàndem que funciona molt bé.

2
Com desenvolupeu la recerca quan us entra un projecte?

Depèn de si ens toca fer una rèplica o un disseny propi.

Quan es tracta d’una rèplica –la qual cosa vol dir que hem obtingut els drets d’una marca o d’un producte– el primer que fem és intentar aconseguir la peça original. Normalment l’intentem aconseguir a través de col·leccionistes o directament rebuscant en rastros. Un cop la tenim, l’escanegem i la repliquem digitalment per eliminar marques, senyals o estrips que s’han anat fent amb el pas dels anys.

Extraescolar studio
Extraescolar studio

Al principi tenia el vici de voler lluir-me amb els dissenys que feia i sovint me’ls tiraven enrere, fins que vaig entendre que no es tractava d’això, sinó de crear peces que es camuflin i que casin bé amb la feina d’ambientació.

Per últim, busquem la manera més fidedigna d’imprimir-la, que és el més difícil i no sempre s’aconsegueix.

Si es tracta d’un disseny propi, busquem referents d’època, però moltes vegades els directors i directores d’art ja tenen molt clar què volen i t’envien un referent clar.

Tot aquest procés és molt ràpid i la realitat és que sovint no hi ha temps per fer aquesta recerca com tocaria.

3
Quins elements són clau per què el disseny que desenvolupeu sigui versemblant?

No sabria dir-te, però una cosa que he après és que en grafisme has de dissenyar coses amb la finalitat que passin desapercebudes i no que saltin a la vista. Al principi tenia el vici de voler lluir-me amb els dissenys que feia i sovint me’ls tiraven enrere, fins que vaig entendre que no es tractava d’això, sinó de crear peces que es camuflin i que casin bé amb la feina d’ambientació.

Extraescolar studio
Extraescolar studio

4
Les peces editorials que creeu acostumen a ser rèpliques d’algunes ja existents o són publicacions-ficció?

Tot depèn de si les marques o productes cedeixen els seus drets, la qual cosa és cada vegada més difícil.

Ara quan miro pelis que veia quan era petita, em sorprenc de la quantitat de grafisme que es feia servir sense permís dels seus autors. Actualment hi ha un gran negoci darrere tot això i, conseqüentment, la feina dels grafistes es mira amb lupa.

5
En què esteu treballant ara mateix? I, quins plans de futur teniu?

La pandèmia va aturar totes les produccions, en aquell moment estàvem treballant amb la 4a temporada de The Crown (hi havia una part que es rodava a Catalunya) i no vam poder acabar la feina.

Amb sort i si seguim fent les coses amb carinyo, ens aniran sortint més projectes i seguirem creixent.

Per sort al setembre es va reactivar tot i actualment estem amb una sèrie que distribuirà Netflix, encara no se’n sap el nom.

Amb sort i si seguim fent les coses amb carinyo, ens aniran sortint més projectes i seguirem creixent.

Moltes gràcies, Helena!