La Núria Vila és dissenyadora gràfica i directora d’art. Combina la feina al seu estudi amb la docència a diferents escoles de disseny. Tant els seus projectes com la recerca que desenvolupa sorgeix del seu fort compromís amb el medi ambient.
1
Una part important de la teva feina és divulgativa. Quin grau de consciència creus que tenim com a societat vers la situació mediambiental que estem vivint?
A la societat en general molt poca. Cada dia hi ha més gent conscienciada, però només cal mirar països on els seus presidents ho neguen tot i tenir proves evidents de què el canvi climàtic és una realitat.
Ara ja en comencem a notar les conseqüències i és que ja no parlem de canvi climàtic sinó d’emergència climàtica.
El 80% de l’impacte ambiental de qualsevol projecte es defineix a la fase del disseny.
Segons els científics, que fa molts i molts anys que ens avisen, només ens queden 7 anys perquè la situació sigui irreversible, per tant hem d’actuar i perdre mesures al més aviat possible.
I ara veig que potser això que dic sona catastrofista, i si (hehehe) és cert, però també crec que ho podem aconseguir…
2
Dones classe a diferents escoles de disseny. Et faig la mateixa pregunta que abans, sobre el grau de consciència, però concretament des de l’àmbit del disseny i la producció gràfica.
Des de l’àmbit del disseny hi ha molta gent que està buscant i oferint alternatives. Tot just ara sembla que comença a estar en boca de tots, i alguns ho anomenen “moda”, però el cert és que és el camí de cap on hem d’anar. Tot i així, encara falta informació i més alternatives reals.
Ja no parlem de canvi climàtic sinó d’emergència climàtica.
Com a dissenyadors tenim una responsabilitat i un paper important. Segons unes dades del Internacional Council of Design, el 80%, aproximadament, de l’impacte ambiental de qualsevol projecte es defineix a la primera fase, la nostra, la del disseny. Així que podem ser generadors del canvi i necessitem que tothom s’hi sumi.
Exposició “Plàstic” del Museu de la Vida Rural, Fundació Carulla 
Exposició “Plàstic” del Museu de la Vida Rural, Fundació Carulla
Ho explico amb un exemple molt bàsic: Consumim un milió d’ampolles de plàstic al minut i només se’n recicla un 9%. No dic això per criticar el plàstic, ja per mi és un material meravellós. És tan meravellós que no desapareix mai. El problema és l’ús i abús que n’hem fet nosaltres.
El 50% del plàstic que fem servir és d’un sol ús. Una gran incongruència quan sabem que és tan resistent que no desapareix i trigarà anys a degradar-se. I nosaltres només el fem servir una sola vegada!
Cada dos minuts ompliríem una Torre Eiffel amb les ampolles d’aigua de plàstic que consumim.
Doncs bé, per què us feu una idea, cada dos minuts ompliríem una torre Eiffel amb aquestes ampolles d’aigua de plàstic que consumim. Si decidim no consumir durant un dia les ampolles d’aigua, deixarem d’omplir 360 Torre Eiffel en un dia.
D.E.PALOU 
D.E.PALOU
Doncs imagineu si poguéssim fer que les empreses embotelladores d’aigua canviessin els envasos, que fossin retornables o bé d’un altre material d’origen vegetal que no fes mal bé el planeta.
Encara ens falta la consciència de reduir tot el que puguem. Intentar aprofitar, fer només allò que és necessari, sense excessos, i pensar els nostres dissenys perquè puguin perdurar, reparar-se o transformar-se abans de reciclar-los.
3
Com creus que des del món del disseny podem contribuir a cuidar el context de crisi climàtica que estem vivint?
Tenim les eines per poder millorar les coses a través del disseny.
True Hot Stories (BLANC Festival) 
True Hot Stories (BLANC Festival)
Hem de dissenyar pensant en el cicle de vida de les coses, de manera més global. Hem de tenir la consciència d’on provenen els materials i l’impacte que tenen, intentar treballar de manera més local i de proximitat, intentar aprofitar al màxim els materials per optimitzar en transport i energia. Energies netes. Pensar en l’ús que en faran i ajudar a donar una segona vida abans de la gestió final.
Hem de pensar els nostres dissenys perquè puguin perdurar, reparar-se o transformar-se abans de reciclar-los.
Quan parlem d’economia circular el més important no és pensar en què ho reciclarem, és pensar a reduir (“menos es más”) i després pensar a reparar, transformar o reutilitzar i, finalment, reciclar.
4
Els mesos de març, abril i maig de 2020 es va aturar el món. Què creus que n’hem tret, mediambientalment parlant?
Jo vaig pensar que canviaríem i la veritat és que no sé si ho hem fet.
Vam aconseguir endarrerir 3 setmanes el consum total que fem del planeta (sempre és a l’estiu), però des de la COVID-19 hem generat entre un 350% i, en alguns llocs, un 400% més de residus d’un sol ús. Molts d’ells són deguts a temes sanitaris, però també pels take away.
Vull pensar que estem canviant les nostres consciències, però ho fem molt a poc a poc.
5
Imagina’t que, de cop, per la raó que fos, deixéssim d’imprimir. 0 impressions. Què passaria?
Seria un drama. Deixar d’imprimir no és una solució. No sé si sabeu que tot el tema digital té un gran impacte en el nostre planeta, pel seu consum energètic i pels seus components.
Deixar d’imprimir no és una solució.
Parlant un dia amb la Nele Kempenaers (exestudiant del Màster en disseny Gràfic d’EINA) em comentava que navegar per internet emet més gasos amb efecte hivernacle que la indústria aeronàutica.
Segons Nahuai Badiola, el 2% de les emissions de CO₂ global es deuen a l’ús i manteniment d’internet, la qual cosa es tradueix en 800 milions de tones de CO₂. També ens explica que si internet fos un país, seria el 6è en despeses energètiques del món. S’equipararia al que gasten països com Turquia o Polònia.
Per tant, no és una solució deixar d’imprimir i passar-nos al 100% al digital. Tampoc és bo deixar d’utilitzar tot el plàstic del món per fer-ho tot compostable, perquè acabaríem conreant per fer packaging i materials. S’ha de trobar un equilibri (com es fa amb els diferents tipus de renovables) i sobretot, perdre consciència i reduir.
6
Amb quins projectes estàs treballant ara mateix?
Ara mateix estic amb uns projectes de packaging, identitat corporativa, comunicació i web. Tinc la sort de tenir uns clients compromesos amb ganes de canviar les coses i fer-les diferents. Això també em permet, no amb tots, però sí amb alguns, poder investigar i experimentar.
M’agrada poder combinar la meva feina amb l’experimentació i la docència.
Moltes gràcies, Núria!
*Imatge de capçalera extreta del post de Graffica «Casi un 80% de lo que hago es sostenible», Núria Vila.