El Daniel Julià és enginyer de Telecomunicacions, DEA en comunicació audiovisual, cofundador de Pimpampum i docent a diverses universitats. Tant el seu estudi com la seva cuina és com un laboratori. D’origen suec i badaloní convençut, experimenta amb ingredients i mètodes provinents de diferents parts del món amb els de collita pròpia. Marida dades amb temps, codi, espai i imatge.
1/
Què t’enganxa de la generació d’imatges a través de codi i dades?
És una cosa que sempre m’ha fascinat. Un cop tens els coneixements i les eines per jugar amb el codi per generar imatges, les possibilitats són infinites i la creativitat no té límit.
És una cosa que en realitat fa més de 20 anys que faig. Ja als anys 90 feia “experiments” amb les eines de programació que hi havia en aquell moment.
De vegades l’aleatorietat sorprèn el mateix creador amb coses que no esperava i que visualment poden ser molt atractives.
Fins i tot el 1999 vaig rebre una menció d’honor al festival Ars Electronica, el més prestigiós del món en aquest camp, a la categoria de net-art per REaCT, una obra generativa i interactiva que dibuixava rectangles en formes harmonioses.
També recordo haver fet un “joc de la vida” (game of life) generatiu per un projecte, amb altres companys, sobre l’obra de Joan Miró, que generava quadres de Miró a partir de les seves formes. Això passava quan estava a la UPF d’investigador i al mateix temps era professor del màster en Arts Digitals. Sempre he seguit amb molta atenció tot el que és l’art electrònic i especialment l’art generatiu.
Des de llavors he continuat fent coses i col·laborant amb altres artistes com l’Antoni Abad, amb el qual encara col·laboro avui en dia, programant peces que també es poden considerar generatives i crec que molt avançades pel temps, com per exemple Zexe.
Veure que pots tenir gent de totes les parts del món interessada en les teves obres és molt motivador.
Després, amb l’Anna Fuster, a la nostra empresa Pimpampum, també des de fa més de 15 anys, hem fet projectes artístics i generatius que es poden consultar al nostre web.
Un component bàsic de l’art generatiu és l’aleatorietat (el “random”), és el que permet que cada “variació” d’una obra pugui ser totalment diferent i única. I és el que ho fa fascinant, perquè de vegades aquesta aleatorietat sorprèn el mateix creador amb coses que no esperava i que visualment poden ser molt atractives.
2/
Explica’ns una mica d’on sorgeix i què és Swedishforest, el projecte que tens entre mans.
Sovint els projectes com aquest sorgeixen d’una idea que es va desenvolupant de manera imprevista. Aquest va començar amb la idea de fer una imatge generativa en format svg (vectorial) i que representés un paisatge, en forma d’il·lustració.
De seguida vaig triar com a paisatges els boscos escandinaus, perquè els tinc molt d’afecte i són els que conec més. El primer repte va ser intentar dibuixar una planteta de nabius fent servir javascript i aquest format svg. A partir d’aquí la pilota es va fer gran i més gran.
Sumant moltes d’aquestes plantetes ja tenia un principi de paisatge, però calia afegir altres espècies de plantes, arbres, roques, muntanyes, el cel, etc. La cosa s’acaba complicant i ja fa moltes setmanes que faig artesania. El codi es va fent llarg i més llarg.
Penso que és artesania del codi en el sentit que no faig servir cap recurs d’imatge ni referència. Tot està dibuixat des de zero. Només amb línies i polígons. És com si ho dibuixés amb un llapis, però amb la facilitat que té el codi de poder replicar els dibuixos a gran velocitat i amb les variacions que proporciona l’aleatorietat.
3/
De tots els projectes experimentals que heu fet, amb quin has gaudit més?
Amb tots els projectes he xalat molt, si no no els faria. De fet, de la immensa majoria no en trec cap profit econòmic.
Però crec que un punt d’inflexió per mi va ser tot just fa un any, a finals del 2021, quan vaig descobrir la plataforma fxhash (en la que tinc un espai), que està justament creada perquè els artistes puguin publicar les seves obres generatives. Aquesta plataforma facilita que els artistes “pengin” els seus treballs i que els col·leccionistes, o en general la gent interessada, les pugui obtenir en forma d’NFT i experimentar amb les variacions de l’obra.
Hi ha obres molt interessants i en l’art generatiu s’ha tornat un referent.
Veure que pots tenir gent de totes les parts del món interessada en les teves obres és molt motivador. Potser el projecte més destacat que vaig publicar a aquesta plataforma és “string art generator”. Es tracta d’un generador de dibuixos d’”art de corda” (string art).
4/
En què estàs treballant, ara mateix?
Doncs encara estic treballant en aquest projecte, el bosc, perquè els detalls mai s’acaben i cal dedicar-hi molt de temps per estar satisfet amb totes les variacions (infinites) que poden sortir. Les captures que veieu són encara #wip (Work In Progress), però espero poder-ho donat per acabat aquest mes de novembre.
Algú va dir que els projectes de codi no s’acaben mai, perquè sempre trobes coses per millorar, i és cert. S’acaben quan tu ho decideixes. En aquest cas he pres la decisió que estarà acabat quan m’agradin més del 95% de les variacions que apareixen aleatòriament.
Al mateix temps estic també pensant en nous projectes generatius pel futur.
A curt termini el proper projecte serà, segurament, una cosa molt més abstracta. Es tracta d’una idea que tinc a partir d’un concepte molt simple que no sé on em portarà. Tornaré a treballar amb píxels. Deixaré reposar una temporada el tema de dibuixar en codi (en vectorial), tot i que segur que hi tornaré, ja que li veig moltes possibilitats.
5/
Quins plans de futur tens?
En el camp artístic estic pensant altres projectes generatius, perquè és una cosa que no penso deixar de fer mai.
Els projectes de codi no s’acaben mai.
Hi ha dos temes que segur que tocaré a mitjà termini, que són els algorismes d’intel·ligència artificial i la generació d’imatges en 3D.
Espero poder fer coses que agradin a la gent al mateix temps que gaudeixo jo mateix fent-ho.