L’Ivan Castro és dissenyador gràfic especialitzat en cal·ligrafia, lettering i tipografia. El vaig conèixer a EINA, mentre tots dos hi estudiàvem. Ell estava fent disseny de producte, però es va apuntar a les classes de cal·ligrafia del Keith Adams, on vam coincidir. Cabells llargs, tinta xina i atenció màxima a la plumilla, un còctel que no podia fallar.
Ha treballat per l’àmbit de la música, el teatre, la restauració o la perfumeria, entre molts d’altres. Acaba de ser pare i és l’autor del llibre “The ABC of Custom Lettering”, on explica el seu mètode de treball i dóna pistes de com realitzar un treball de lettering en diferents registres.
1
Què li va enganxar de la cal·ligrafia a un futur dissenyador de producte?
Crec que ho hauríem de mirar des d’un altre punt de vista. Per mi la cal·ligrafia és una cosa molt vocacional, des de ben petit m’han interessat les formes de lletres, vaig aprendre a llegir i escriure sent molt petit i mirant els rètols del carrer.
Volia estudiar disseny gràfic, però em vaig embolicar i vaig acabar a industrial, que també m’agradava molt, però no va acabar d’enganxar-me.
Vaig aprendre a llegir i escriure sent molt petit i mirant els rètols del carrer
Potser la pregunta hauria de ser: Què feia un cal·lígraf en potència estudiant disseny de producte?
2
Doncs… Què feia un cal·lígraf en potència estudiant disseny de producte?
Bé, suposo que a l’adolescència tenia certes inquietuds plàstiques i sabia que volia fer alguna cosa relacionada amb el disseny.
Destriant, vaig haver de decidir si volia fer gràfic o industrial i, per una qüestió administrativa, vaig acabar a producte. He de dir que m’entusiasmava, no em sentia gens frustrat, treballava molt, vaig acabar el grau i de fet tenia feina com a dissenyador de mobiliari. Però ho vaig deixar per tornar a estudiar, en aquesta ocasió disseny gràfic, i a partir d’aquí la relació amb la cal·ligrafia i el lettering va ser més directa.
3
T’he vist treballar sobre paper, vidre, i fins i tot sobre pell a tall de tattoo temporal. Com t’adaptes als diferents suports?
Bé, al final el suport és una qüestió tècnica, el més important és tenir clares les estructures de les formes de lletra al cap, i a l’hora d’aplicar-les en les diferents superfícies, es tracta de fer petits ajustos en els acabats per aconseguir un resultat òptim.
El més important és tenir clares les estructures de les formes de la lletra al cap
De vegades la tècnica sí que determina les formes de les lletres. Per exemple, en retolació tradicional hi ha models de lletra que no tenen a veure amb els models cal·ligràfics tradicionals, sinó que depenen del pinzell de retolació i de les tècniques per pintar rètols de la manera més eficient possible.
4
I quan graves sobre vidre (ho fas per perfumeria en època nadalenca), pots controlar el resultat, o costa acostumar-te a una eina tan diferent de la plumilla?
La veritat és que a l’hora de gravar vidre el primer contacte és una mica frustrant. Es fa habitualment amb una màquina de micromotor (tipus Dremel) i una fresa de punta de diamant, i no té gaire a veure amb una plumilla, la veritat.
Entre la pandèmia i ser pare, m’he replantejat moltes coses.
Es tracta d’entendre l’eina, de com funciona la velocitat de rotació, la pressió, el tremolor de la mateixa màquina, trobar l’eina adequada… En definitiva, es tracta de practicar una tècnica i, un cop més, aplicar els models de lletra que tenim al cap.
5
En què estàs treballant, ara mateix?
No ho puc explicar amb gaire detall, però estic a punt d’arrencar un parell de projectes interessants. Un d’ells és una campanya de comunicació institucional, l’altre és la retolació d’un llibre infantil il·lustrat.
En comptes de plans, tinc una filla de mesos.
També estic aprofitant aquest moment tan estrany, on he hagut de replantejar-me moltes coses sobre les classes (passar-les a online, per exemple), per revisar el meu material didàctic.
A nivell més personal, tinc pendent un projecte de disseny de tipografia en col·laboració amb Omnibus Type i tinc una expo de cal·ligrafia a finals d’any, així que hauré de treballar en projectes personals, cosa que em fa molta il·lusió perquè em costa molt trobar el moment. Ara tinc una bona excusa per dedicar-m’hi.
6
Quins plans de futur tens?
Fer plans és molt del 2019! En comptes de plans, tinc una filla de mesos. Entre la pandèmia i ser pare, m’he replantejat moltes coses.
Porto força anys treballant molt, i potser ara toca ser una mica més selectiu amb la feina. La meva filla Aurora em necessita més que els clients, segurament. Així que els meus plans són afluixar una mica, gaudir més de la feina i bé, de la vida en general.