Allargar el present. Desescribir

Entrevistes

01/02/2023 - Lluc Massaguer

El Cibrán Rico i el Suso Vázquez són Desescribir, estudi de disseny situat a Galícia amb un especial amor pel disseny editorial, els materials i la producció gràfica. Arquitectes de formació i dissenyadors de professió, ideen i construeixen llibres a Fabulatorio, una editora independent centrada en projectes d’art, disseny i cultura visual. Sensibilitat, tacte i amor pel detall defineixen la seva feina i presència.

1/
Què tenen els llibres que hagin fascinat dos arquitectes com vosaltres?

La veritat és que, encara que hàgim fet arquitectura, no ens considerem arquitectes. Durant els darrers anys de carrera col·laborem amb estudis d’arquitectura com el de Carlos Pita o el de Jesús Irisarri i Guadalupe Piñera, però mai no hem exercit com a tal. Abans de graduar-nos, vam descobrir el disseny gràfic i el 2006 vam començar a enfrontar-nos a encàrrecs que considerem professionals. Després d’un parell d’anys, amb l’experiència de dissenyar diverses revistes i publicacions, vam decidir centrar-nos en el disseny editorial. Gaudim tant de fer llibres que el 2012 vam crear la nostra pròpia editorial: Fabulatorio. Així que, des de fa quinze anys, més o menys, ens considerem dissenyadors i, des d’en fa deu, ens convertim també en editors.

Creiem en l’ideal il·lustrat, la democratització del coneixement i les bones històries. Aquí el llibre hi continua tenint una responsabilitat essencial.

Sempre ens recordem acompanyats de llibres, però és cert que, durant la carrera, vam estudiar i consultar, sense ser-ne conscients, llibres dissenyats per Max Bill, Otl Aicher, Massimo Vignelli o Yves Zimmermann. Les editorials d’arquitectura tenen cura de les edicions i els dissenys. És a la carrera on, per primera vegada, va, començar a valorar la forma a més del contingut. Vam començar a prendre consciència de la importància de com explicar les coses, tant pel que fa a l’edició, l’estructura com el disseny.

© Desescribir

La nostra fascinació s’incrementa, primer prenent consciència i, després, prenent les decisions de disseny i construcció. Creiem en l’ideal il·lustrat, la democratització del coneixement i les bones històries. Aquí el llibre continua tenint una responsabilitat essencial, amb una forma que amb prou feines ha variat en cinc-cents anys.

2/
Quina importància té la producció gràfica a la vostra feina?

Per nosaltres la feina de disseny no acaba a l’estudi. Quan estem treballant amb un software determinat, som conscients que estem treballant amb una simulació i no un resultat final. Durant la conceptualització d’una feina ja estem pensant en materials i mètodes de producció. No ens interessa, ni ens estimula, el disseny només com a imatge.

Durant la conceptualització d’una feina ja estem pensant en materials i mètodes de producció.

Remenant en la història del disseny, un s’adona de la importància que té el mètode de producció en els treballs dels pioners. Els grans canvis —les revolucions— al nostre ofici (i també a l’arquitectura), sempre van lligats a un canvi en la capacitat tècnica. Segons nosaltres, aquí rau una part important de l’ofici de dissenyador. El món digital i, com a conseqüència l’absència dels «cossos» —com han advertit Remedios Zafra o Santiago Alba Rico en diferents ocasions—, ens fa viure en una tirania de la ficció.

No entenem el procés de disseny sense tenir en compte el procés de producció.

Bona part de la nostra formació com a dissenyadors ha estat gràcies a internet. Teníem accés a publicacions i a informació que, d’una altra manera, no ens hauria estat possible accedir-hi. Però, a més, vam començar a comprar llibres, cartells i diferents peces de Ruder, Hofmann, Gerstner, Lohse, Müller-Brockmann, Bill, Aicher, etc. a llibreries de segona mà de tot el món. Ens vam adonar de l’abisme que existia entre una reproducció digital, és a dir, una imatge, i la peça en si. Escala, format, tipus d’impressió, materials… Hi ha molts aspectes que en una reproducció queden anul·lats. Llibres que no criden gaire l’atenció en una fotografia són autèntiques meravelles quan arriben a les nostres mans. I al contrari, imatges impactants i poderoses es desinflen quan t’hi enfrontes en la realitat. És molt semblant a veure fotos d’un edifici o una ciutat, i visitar-la.

No entenem el procés de disseny sense tenir en compte el procés de producció.

© Desescribir

3/
Porteu les vostres idees fins al final, ja sigui col·locant tipografies gegants a la façana d’un edifici o a peu de màquina a impremta. Per què?

En els casos en què hem produït nosaltres mateixos ha estat una barreja de gosadia (de joventut) i de necessitat. De vegades, plantejar una feina que se surti del que és convencional comporta no trobar una empresa que es responsabilitzi de la seva producció, un pressupost que no es correspongui amb la realitat o sigui poc assumible pel client. Hem après molt construint nosaltres mateixos els treballs de senyalització que hem dissenyat, tant a nivell professional com vital.

Plantejar determinades solucions seria impossible sense aquest coneixement i sense la complicitat dels productors.

Entenem el disseny i, concretament, el disseny editorial, com un treball en equip. Com comentàvem a la pregunta anterior, ens cal entendre com es fan les coses i això ens porta a conèixer de primera mà els tallers d’impressió i enquadernació. Plantejar determinades solucions seria impossible sense aquest coneixement i sense la complicitat dels productors. Aquest diàleg, aquest treballar en equip, enriqueix els resultats i, entenem, el sector de les arts gràfiques. Creixem plegats.

© Desescribir
© Desescribir

A la nostra petita col·lecció de disseny, de les peces que més valorem són les publicacions fetes a les classes de composició, impressió i enquadernació pels estudiants de Hofmann i Ruder a Basilea. Són llibres que dissenyava i produïa l’alumnat a la mateixa escola. Ens costa de trobar publicacions tan honestes i tan especials com aquestes.

D’altra banda, la professió de dissenyador pot ser molt solitària. Sortir de l’estudi és més que necessari i visitar qualsevol impremta sempre és una bona manera de fer-ho.

4/
En què esteu treballant, ara mateix?

Venim de cloure l’exposició «A Galicia deseñada: símbolos, marcas e identidades gráficas» comissariada amb Marcos Dopico i Pepe Barro. És una mostra que pretén ser la primera pedra per construir una historiografia del disseny gràfic a Galícia. Estem dissenyant el catàleg d’aquesta exposició, que serà la primera publicació sobre disseny de la nostra editorial Fabulatorio.

© Roy Alonso

Ahir vam imprimir amb la tècnica Rivelino la coberta d’un catàleg sobre el pintor Guillermo Monroy, que es publicarà ben aviat. Estem acabant de donar forma de llibre a la formosa i suggerent feina de la fotògrafa Ana Paes i estem en procés d’edició d’una trilogia sobre arquitectura construïda en fusta.

© Desescribir

5/
Quins plans de futur teniu?

Els nostres plans de futur són allargar el present. Poder seguir amb l’estudi i l’editorial dempeus, fent feines que ens il·lusionin i que ens estimulin.

Seguir experimentant, descrivint i fabulant.

Moltes gràcies, Cibrán i Suso!