Els límits entre els perfils de professional del disseny són cada vegada més difusos i es generen connexions més intenses entre les diferents subdisciplines.
Tot i que actualment podem veure el dissenyador/a gràfic/a com un “home/dona orquestra” –que cada vegada sap de més coses però hi aprofundeix menys–, les ofertes de feina de l’àmbit mostren un desig de contractar l’orquestra sencera. A preu d’home/dona orquestra, és clar.
Coneixements sòlids en màrqueting i publicitat, domini complet del paquet Adobe, expert en la realització d’arts finals, coneixement d’edició de vídeo i programació web, experiència demostrable en projectes digitals i usabilitat.
Exemple real d’1 sola oferta de feina.
Perfil especialitzat en web design, creatiu, amb experiència en print, digital i branding design, que pugui treballar amb dinamisme tant peces gràfiques online com offline, retoc fotogràfic, nivell avançat en l’ús d’eines de disseny gràfic i maquetació, coneixements i experiència UX/UI design, disseny web i formats en línia, ús de processos de preimpressió, maquetació web i animació en Motion Graphic.
Exemple real d’1 sola oferta de feina.
L’orquestra està formada per professionals que han dedicat moltíssims anys a aprendre a tocar el violí, el fagot, el violoncel … Són professionals experts i super especialitzats en el seu instrument. El toquen de manera impecable i el coneixen com si fos el seu palmell de la mà.
L’home/dona orquestra també crea música, però d’una manera molt diferent. Coneix molts instruments, sovint fins i tot coneix aquells artefactes que poden ajudar-lo a fer els sons que li interessen, sense ser instruments musicals. Sap com combinar tot això perquè soni bé, o generi el resultat que està buscant. A més, amb la combinació d’”instruments” que tria està generant un perfil únic. Cada home/dona orquestra és diferent. Les combinacions d’instruments són infinites. Té una visió més global i acostuma a ser més flexible.
Des de l’entrada a l’Espai Europeu d’Educació Superior (més popularment conegut com a Pla Bolonya), la universitat ha apostat pel perfil global, per l’home/dona orquestra.
No entrarem en el debat de si és millor l’especialització o un perfil més global de dissenyador/a (aquest temarequereix un altre nivell de reflexió), però el que sí hem de tenir clar és que no es pot ser expert/a en tot. De fet no només en disseny, és així també en la vida en general.
Si des de la professió se segueix demandant l’orquestra sencera en una sola persona, se seguiran generant professionals frustrats, que no arriben a poder aprofundir en tot i senten no encaixar en l’àmbit laboral. També crearem empreses eternament insatisfetes perquè no troben el que creuen que busquen.
Crec que la solució passa per fer divulgació en l’àmbit empresarial, però sobretot per entendre, des de dins, des del disseny, que hi ha aquests dos tipus de perfil.
Tots dos igual de vàlids, però amb característiques i competències diferents.