Sempre m’ha fet molta mandra la frase “has de sortir de la teva zona de confort”. S’ha convertit en un lema que sovint porta a la frustració, la pressió (social, professional,…) o, fins i tot, l’angoixa.
Crec que aquesta zona té molts beneficis. Quan estàs relaxat pots pensar amb més claredat. Trobar-se envoltat de seguretat en el refugi que representa el confort ens ajuda a viure amb calma. Aquesta calma redueix l’stress i la pressió, de manera que el nostre cos –i ment–, pot focalitzar-se en el procés creatiu, sense haver de pensar en tots els obstacles que es troben pel camí. Respirar fons ens oxigena i fa que tot flueixi.
Ara bé, potser la meva experiència no és del tot coherent amb aquesta reflexió. Vaig començar a donar classes a la universitat amb 26 anys, quan mai m’havia passat pel cap ser docent. Les cames em tremolaven abans de cada classe, el cor es disparava en entrar a l’aula,… Zona de confort? Bah! Després vaig tenir càrrecs de més responsabilitat i em va costar un burnout de manual. En recuperar-me vaig seguir el camí. Zona de confort? Bah!
L’àmbit acadèmic no m’havia cridat mai especialment l’atenció, però, bah! He acabat sent doctora en educació i treballant en l’acadèmia. Conferències davant de desenes o centenars de persones, quan sempre m’ha costat parlar en públic (us ho prometo!), en festivals de disseny, davant de professionals molt top, conduint i gestionant entrevistes en un podcast, moderant taules rodones, gravant davant de càmera,… Zona de confort? Bah!
Així, doncs, no tinc gaire credibilitat.
La darrera sortida de la zona de confort me la va proposar el Pink Morro amb el repte JIYU. Mitjançant una tirada de cartes, se’t proposa el repte de crear una peça amb uns colors, una tècnica i un suport definits.
La meva tirada de cartes m’oferia l’oportunitat de treballar amb spray sobre un llenç. Mai havia treballat amb cap de les dues coses. El resultat final, com a peça, no em convenç, així que ni us el comparteixo. Ara bé, el procés de descobriment va ser interessant. Em quedo amb les textures que van sorgir en utilitzar arròs com a màscara, amb una superposició de capes força random.
Zona de confort? Sempre amb mi! Ara bé, sortir-ne m’ha forçat a descobrir mons que han esdevingut casa meva i m’han fet ser qui soc ara. No sempre he sabut gestionar els esforços i he tingut dificultats per fer que el procés no fos estressant, frustrant o angoixant. Vist amb perspectiva, crec que no compensa.
Ara bé, l’experiència ha fet que la meva zona de confort sigui més gran. Ha esdevingut una parcel·la cada vegada amb més metres quadrats, amb plantes, silenci i respiració profunda.
Sortir de la zona de confort, doncs, m’ha ajudat a ampliar-la i poder gaudir-la cada cop més. Construir més espai on sentir comoditat.