la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Women in Print

Muses de la impremta

[CAT]

El passat maig de 2012 es va celebrar la conferència internacional “Women in Print”, dins el Drupa 2012. He llegit l’article al portal d’arts gràfiques Alabrent (portal, per cert, molt aconsellable per tots aquells que voleu estar al dia de les novetats tecnològiques en el camp de la producció gràfica).

Quan vaig estudiar disseny a EINA, i ara parlo de memòria, el professorat era potser d’un 80% masculí i un 20% femení. Les assignatures d’arts gràfiques les impartien impressors i dissenyadors gràfics (tots ells homes). Però no va ser un fet que em sobtés o em molestés en cap cas.

Sí que és cert que només en una impremta amb les que he treballat he vist una dona maquinista, però la resta de procés de producció gràfica ha anat augmentant la seva presència femenina (cap de departament de producció, preimpressió, manipulats,…).

El què sí que m’ha sobtat ha estat llegir que es feia aquesta conferència internacional anomenada “Women in print“.

Les Arts Gràfiques estan encara “dominades” pels homes? Potser sí. Però no m’he sentit mai qüestionada al control d’un tiratge per ser dona. Potser sí per ser jove i venir del món del disseny gràfic. Però mai per ser dona. Evidentment no he estat a totes les impremtes del món i no podria fer-ne una valoració científica i objectiva. Em baso en la pròpia experiència.

Amb el què no estic d’acord, en absolut, és en l’afirmació de Monika Schulz-Strelow, presidenta de la iniciativa “Women on Board”, FidAR e.V. (Berlín), “les dones… han de posar els homes sota pressió en la indústria de la impressió”. I, de fet, tampoc estic massa d’acord en fer una conferència internacional amb l’objectiu de compartir idees i experiències de dones, només de dones, dins el món de la producció gràfica.

Entenc que el què hem d’aconseguir és treballar conjuntament (homes, dones, gent amb més o menys experiència, de diferents nacionalitats, amb diferent nivell d’estudis,…), compartir coneixements i millorar la indústria gràfica, tant pel què fa a les innovacions tecnològiques com als modes d’organització, millora de processos i de resultats.

Potser és utòpic, però em sembla que separar d’aquesta manera la indústria per sexes no és la millor manera d’avançar.

[CAST]

El pasado mayo de 2012 se celebró la conferencia internacional “Women in Print”, dentro del Drupa 2012. He leído el artículo en el portal de artes gráficas Alabrent (portal, por cierto, muy aconsejable para todos aquellos que quieran estar al día de las novedades tecnológicas en el campo de la producción gráfica).

Cuando estudié diseño en EINA , y ahora hablo de memoria, el profesorado era quizás de un 80% masculino y un 20% femenino. Las asignaturas de artes gráficas las impartían impresores y diseñadores gráficos (todos ellos hombres). Pero no fue un hecho que me sorprendiera o me molestara en ningún caso.

Sí es cierto que sólo en una imprenta con las que he trabajado he visto una mujer maquinista, pero el resto de proceso de producción gráfica ha ido aumentando su presencia femenina (jefe de departamento de producción, preimpresión, manipulados,…).

Lo que sí que me ha sorprendido ha sido leer que se hacía esta conferencia internacional llamada “ Women in print “.

¿Las Artes Gráficas están todavía “dominadas” por los hombres? Quizás sí. Pero nunca me he sentido cuestionada en el control de un tiraje por ser mujer. Quizás sí por ser joven y venir del mundo del diseño gráfico. Pero nunca por ser mujer. Evidentemente no he estado en todas las imprentas del mundo y no podría hacer una valoración científica y objetiva. Me baso en la propia experiencia.

Con lo que no estoy de acuerdo, en absoluto, es en la afirmación de Monika Schulz-Strelow, presidenta de la iniciativa “Women on Board”, FidAR eV (Berlín), “las mujeres … tienen que poner los hombres bajo presión en la industria de la impresión”. Y, de hecho, tampoco estoy muy de acuerdo en hacer una conferencia internacional con el objetivo de compartir ideas y experiencias de mujeres, solamente de mujeres, en el mundo de la producción gráfica.

Entiendo que lo que tenemos que conseguir es trabajar conjuntamente (hombres, mujeres, gente con más o menos experiencia, de diferentes nacionalidades, con diferente nivel de estudios, …), compartir conocimientos y mejorar la industria gráfica, tanto por lo que hace a las innovaciones tecnológicas como modos de organización, mejora de procesos y de resultados.

Quizá es utópico, pero me parece que separar de esta manera la industria por sexos no es la mejor manera de avanzar.

//////////

Imatge extreta del fulletó de l’exposició “Muses de la impremta. La dona a les arts del llibre, segles XVI-XIX” – Museu Diocesà de Barcelona
Imagen extraída del folleto de la exposición “Musas de la imprenta. La mujer en las artes del libro, siglos XVI-XIX “- Museu Diocesà de Barcelona
(01.12.2009 – 31.01.2010)

Posted under: Articles, Producció gràfica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>