la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Titivillus in culpa est

titivillus

[CAT]

Fa dies que tenia guardat el post “El demonio del imprentero” de Bruta-Bruta que em semblava interessant perquè explica una mica l’origen del personatge que sempre vaig sentir que existia a la impremta familiar on vaig treballar durant força temps. Nosaltres n’hi dèiem el “follet”, que es dedicava a generar errates als documents, tot i haver-los repassat vint vegades, fer ratllades als fotolits, menjar-se els símbols de l’euro un cop fetes les planxes, o ondular el paper quan l’havies de tornar a posar a màquina.

Doncs bé, gràcies a Bruta-bruta i a l’article “Titivilo y las erratas” d’Alberto Granados m’he adonat que no només existia a més impremtes sinó que rebia altres noms, com “dimoni” o “Titivillus”, ja des de l’Edat Mitjana.

Pensava que el follet que jo coneixia es quedaria a la impremta, però no… M’ha seguit sempre més. Ara que sé que és un personatge més comú del que em pensava, puc dir amb més tranquil·litat Titivillus in culpa est quan calgui. O això, o un suicida ”pareu màquines!”.

[CAST]

Hace días que tenía guardado el post “El demonio del imprentero” de Bruta-Bruta que me parecía interesante porque explica un poco el origen del personaje que siempre oí que existía en la imprenta familiar donde trabajé durante bastante tiempo. Nosotros le llamábamos el “duende”, que se dedicaba a generar errores en los documentos, aún repasados veinte veces, hacer arañazos en los fotolitos, comerse los símbolos del euro una vez hechas las planchas, u ondular el papel cuando lo tenías que volver a poner a máquina.

Pues bien, gracias a Bruta-Bruta y el artículo “Titivilo y las erratas” de Alberto Granados me he dado cuenta de que no sólo existía a más imprentas sino que recibía otros nombres, como “demonio” o “Titivillus”, ya desde de la Edad Media.

Pensaba que el duende que yo conocía se quedaría en la imprenta, pero no… Me ha seguido. Ahora que sé que es un personaje más común de lo que pensaba, puedo decir con más tranquilidad Titivillus in culpa est cuando sea necesario. O eso, o un suicida “parad máquinas!”.

Posted under: Articles, Impressió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>