la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Graphispag 2007

Cada quatre anys es reuneixen a la Fira de Barcelona professionals de la indústria i la comunicació gràfica. Les impressions, mai tan ben dit, que em vaig endur aquest any van ser les mateixes que les de Graphispag que es va celebrar el 2003. La tecnologia avança molt ràpidament, però encara hi ha algunes coses que en quatre anys quasi no s’han mogut d’on eren.

Grans màquines òfset de vuit cossos que imprimien a gran velocitat atreien comercials, maquinistes i impressors. A peu de màquina, impresos “a tot color” que els visitants carregaven a les bosses promocionals de regal durant tota la seva visita, al llarg dels 1.445 expositors, i més de 42.000 m2 de superfície.

Entre tanta quantitat d’estand es podia veure com cada empresa es dedicava a captar visitants de formes ben peculiars.

Un showman publicitava demostracions del funcionament de les seves màquines japoneses a base de música estrident i un micro connectat a uns altaveus gegants. En un altre espai, el Màgic Andreu, penjant-se medalles, atreia el públic amb alguns trucs sobre una tarima. Una noia en patins repartia flyers promocionant un estand que no quedava gaire lluny d’allà on passàvem, mentre dos nois feien malavars al mig del passadís central del pavelló número 3.

Una altra tàctica era la de dedicar una gran inversió a decorar estands enormes fins crear autèntics microclimes dins un mateix recinte. El que més em va sobtar va ser el d’una gran empresa de maquines òfset que va ambientar el seu espai com si fos la selva. Pels que heu tingut ocasió de veure en directe una d’aquestes màquines d’imprimir, podeu imaginar-vos els metres dels que estic parlant, doncs en aquell espai hi havia dues màquines de vuit cossos i encara sobrava espai per a fer-hi un passeig. Tants mentres quadrats de planta natural es veien acompanyats de sorolls d’animals salvatges i, just al costat, per fer ambient, un aparell que deixava anar vapor d’aigua com si es tractés del clima càlid i humit de la selva equatorial. Crec que aquella humitat no podia ser gens bona per a unes màquines que necessiten condicions ambientals tan concretes.

L’últim mètode que em va cridar l’atenció va ser el de fer servir el material que sortia de la màquina com a reclam. Per demostrar que la màquina en qüestió imprimia millor que cap altra, els fulls que en sortien eren monotemàtics: fotografies de cotxes, de futbol i de models lleugeres de roba. Això sí, sempre amb els colors ben saturats per lluir d’impressió.

Aquesta última tècnica de reclam em fa pensar. Tots aquest tòpics del món masculí, impresos i, sobretot, molt celebrats pels visitants, em fan reflexionar.

És aquesta una senyal que en el món de les arts gràfiques encara es pensa en masculí? O és que a les fires internacionals d’aquest tipus hi van, majoritàriament, homes? Potser jo no estic al dia i les màquines d’imprimir es basen en una tecnologia punta que imprimeixen aquest tipus de temes molt millor que tots els altres…

Sigui com sigui, vaig fer una mirada al recinte i em vaig adonar que els estands eren plens de comercials (homes), impressors (homes) i maquinistes (homes).

Posted under: General

2 comments

  • Feminista!! aixó et passa per sortir de la cuina!!

    és broma. es veritat que és un món masclista pero també ho és que les dones emprenedores busquen altres sectors. Potser és la educació que han rebut aquestes persones, en canvi la educació de les nostres generacions passava per la vila del pingüí, oió! ;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>