la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Ecoedició / Ecoedición

[CAT]
El passat 23 d’octubre es va celebrar el Parlament Ecoedició 2013 a la seu de LEITAT Techological Center, on es van mostrar els resultats el projecte GreeningBooks, co-finançat per la Comunitat Europea sota l’instrument de finançament LIFE. Vaig fer-ne un seguiment sintetitzat des del compte de Twitter @masterdg_eina, del Màster en Disseny Gràfic d’EINA i voldria destacar, des d’aquest post, algunes idees i enllaços que vaig trobar interessants.

El projecte Greeningbooks ha fet un anàlisi del cicle de vida de les publicacions impreses, generant una metodologia per a quantificar, a nivell europeu, els impactes ambientals de la producció d’impresos a partir de dues publicacions estàndards: un llibre i una revista.

A falta de tenir accés a les fonts d’aquestes dades, que, pel què van comentar els organitzadors, és el següent pas que tenen pendent, els números eren molt concrets.

ecoedicio emissions co2

 

La principal virtut que trobo al projecte és la concreció, en números, especificats per categories integrants al procés de producció gràfica, de tot allò que té a veure amb l’impacte ambiental produït per la publicació de peces impreses. Com va apuntar Francesc Castells (URV), es presenta la mesura de la sostenibilitat d’un producte de consum com és el llibre.

Una proposta que no és del tot descabellada és la que va proposar el sr. Ferran Tarradellas, de la Comissió Europea a Barcelona, on, cada una de les publicacions impreses, ja fossin llibres o revistes, anessin indicades amb un codi tipus A, B, C… com en els electrodomèstics, per tal que l’usuari final conegués la petjada ecològica de cada una d’elles.

Àngel Panyella, de El Tinter, projectes del qual podeu consultar al web ecodisseny.cat, va indicar, en diversos punts de la xerrada, que l’ecoedició implica estalvi ecològic però també econòmic, trencant el mite que tot allò ecològic és més car. I és que es va fer referència a diferents tòpics que té l’ecoedició, com l’ús “indiscriminat” del color verd per a tot allò que fa referència a l’ecològic, el color marró inevitable al paper reciclat, que tot allò ecològic és lleig, etc.

Els resultats del projecte GreeningBooks, a part del Manual de la bona ecoedició, guia interessant tant per a consultar les dades comentades com per a entendre conceptes bàsics en ecoedició com l’estalvi de tinta en les trames estocàstiques, o les etiquetes ecològiques, també va ser presentat BookDAPer, eina online per a calcular l’impacte ambiental de les nostres publicacions impreses, i generar l’ecoetiqueta bDAP. Aquest instrument de comunicació de l’impacte ecològic d’una publicació està ben pensat, ja que ajuda a concretar, amb dades, el nivell en què les nostres publicacions poden malmetre el medi. Però encara li trobo alguns buits que crec seria interessant omplir, com crear un espai on es pogués entendre si els resultats obtinguts són o no molt perjudicials, comparats amb alguna altra publicació, però sobretot explicat per a què qualsevol editor, dissenyador, impressor o fabricant de paper ho pogués entendre, o la limitació, sempre en aquest àmbit, d’haver d’obtenir certificats i etiquetes per a tot. Entenc que és un procés de funcionament quasi obligatori, per a poder controlar i justificar cada petita part del procés, però no per això deixa de ser un element farragós per a petites impremtes o dissenyadors autònoms.

Jo que no estic ficada plenament en el món de l’ecoedició, vaig notar un ambient una mica endogàmic, però amb una clara intenció divulgativa, alhora, fet que em va donar esperances a què tot allò que s’hi va parlar, es materialitzaria en la difusió d’una manera més neta de produir, imprimir i dissenyar. Un exemple són els calendaris que La Page – comunicació visual corporativa realitzen com a eina interessant de divulgació.

Fins a quin punt hi ha una part de façana, on l’important és poder dir i certificar que s’és ecològic? Igual hem de deixar d’imprimir i, així, deixar de contaminar? Però això ja seria tirar pedres al meu terrat i crec que hi pot haver solucions controlades, netes i ambientalment positives en un entremig entre els llibres que es queden arraconats als magatzems i la no-impressió. Cadascú haurà de trobar el seu equilibri.

 

[CAST]

El pasado 23 de octubre se celebró el Parlament Ecoedició 2013 en la sede de LEITAT Techological Center, donde se mostraron los resultados el proyecto GreeningBooks, co-financiado por la Comunidad Europea bajo el instrumento de financiación LIFE. Hice un seguimiento sintetizado desde la cuenta de Twitter @masterdg_eina, del Master en Diseño Gráfico de EINA y quisiera destacar, desde este post, algunas ideas y enlaces que encontré interesantes.

El proyecto Greeningbooks ha hecho un análisis del ciclo de vida de las publicaciones impresas, generando una metodología para cuantificar, a nivel europeo, los impactos ambientales de la producción de impresos a partir de dos publicaciones estándares: un libro y una revista.

A falta de tener acceso a las fuentes de estos datos, que, por lo que comentaron los organizadores, es el siguiente paso que tienen pendiente, los números eran muy concretos.

Parlament-Ecoedicio-2013-7

La principal virtud que encuentro al proyecto es la concreción, en números, especificados por categorías integrantes al proceso de producción gráfica, de todo lo que tiene que ver con el impacto ambiental producido por la publicación de piezas impresas. Como apuntó Francesc Castells (URV), se presenta la medida de la sostenibilidad de un producto de consumo como es el libro.

Una propuesta que no es del todo descabellada es la que propuso el sr. Ferran Tarradellas, de la Comissió Europea a Barcelona, donde, cada una de las publicaciones impresas, ya fueran libros o revistas, fueran indicadas con un código tipo A, B, C… como en los electrodomésticos, para que el usuario final conociera la huella ecológica de cada una de ellas.

Ángel Panyella, de El Tinter, proyectos del que podeis consultar en la web ecodisseny.cat, indicó, en diversos momentos de la charla, que la ecoedición implica ahorro ecológico pero también económico, rompiendo el mito de que todo lo ecológico es más caro. Y es que se hizo referencia a diferentes tópicos que tiene la ecoedición, como el uso “indiscriminado” del color verde para todo lo que hace referencia a lo ecológico, el color inevitable del marrón del papel reciclado, que todo lo ecológico es feo , etc .

Los resultados del proyecto GreeningBooks, aparte del Manual de la buena ecoedición, guía interesante tanto para consultar los datos comentados como para entender conceptos básicos en ecoedición como el ahorro de tinta en las tramas estocásticas, o las etiquetas ecológicas, también fue presentado BookDAPer, herramienta online para calcular el impacto ambiental de nuestras publicaciones impresas, y generar la ecoetiqueta bDAP. Este instrumento de comunicación del impacto ecológico de una publicación está bien pensado, ya que ayuda a concretar, con datos, el nivel en el que nuestras publicaciones pueden dañar el medio. Pero todavía le encuentro algunos vacíos que creo sería interesante llenar, como crear un espacio donde se pudiera entender si los resultados obtenidos son o no muy perjudiciales, comparados con alguna otra publicación, pero sobre todo explicado para que cualquier editor, diseñador, impresor o fabricante de papel lo pudiera entende , o la limitación, siempre en este ámbito, de tener que obtener certificados y etiquetas para todo. Entiendo que es un proceso de funcionamiento casi obligatorio, para poder controlar y justificar cada pequeña parte del proceso, pero no por ello deja de ser un elemento farragoso para pequeñas imprentas o diseñadores autónomos.

Yo, que no estoy metida plenamente en el mundo de la ecoedición, noté un ambiente algo endogámico, pero con una clara intención divulgativa, a la vez, lo que me dio esperanzas a que todo lo que se habló, se materializaría en la difusión de una manera más limpia de producir, imprimir y diseñar . Un ejemplo son los calendarios que La Page – comunicació visual corporativa realizan como herramienta interesante de divulgación .

¿Hasta qué punto hay una parte de fachada, donde lo importante es poder decir y certificar que se es ecológico? ¿Igual tenemos que dejar de imprimir y, así, dejar de contaminar? Pero eso ya sería tirar piedras a mi tejado y creo que puede haber soluciones controladas, limpias y ambientalmente positivas en un espacio intermedio entre los libros que se quedan arrinconados en los almacenes y la no impresión. Cada uno deberá encontrar su equilibrio.

Posted under: General, Producció gràfica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>