la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Home » Archive by category "Producció gràfica"

Mini-impremta / Mini-imprenta

mini impremtes de letterproeftuin

[CAT]

Sempre dic que quan em toqui la loteria em compraré un taller d’impressió tipogràfica, serigràfica o de tot allò que acabi de “àfic” o “àfica”.

Com que sembla que el tema loteria no arriba, que la falta d’espai no sigui una excusa afegida!

L’estudi Letterproeftuin ha creat una premsa tipogràfica i un taller de serigrafia minis.

Vist a Colossal

mini impremtes de letterproeftuin


[CAST]

Siempre digo que cuando me toque la lotería me compraré un taller de impresión tipográfica, serigráfica o de todo lo que acabe de “áfico” o “áfica”.

Como parece que el tema lotería no llega, que la falta de espacio no sea una excusa añadida!

El estudio Letterproeftuin ha creado una prensa tipográfica y un taller de serigrafía minis.

Visto en Colossal
mini impremtes de letterproeftuin

mini impremtes de letterproeftuin

mini impremtes de letterproeftuin
 

Elliot Tupac – Serigrafia i cartell chicha / Serigrafía y cartel chicha

elliot_tupac_04

[CAT]
No fa gaire, en una sessió d’Arts Gràfiques on parlava de serigrafia, un estudiant em va fer conèixer l’obra d’Elliot Tupac, dissenyador i “letterista” de Perú que principalment es dedica a dissenyar i imprimir cartells “chicha”.

A part del disseny dels cartells, que crec que són molt potents i que tenen personalitat pròpia, amb unes tintes que vibren, m’ha fascinat el procés DIY de les impressions serigràfiques que fa.

Sense insolació, “grava” les pantalles amb paper i, segons em comentava el Nico, estudiant del que parlava, que va fer un taller amb ell quan va estar estudiant a Xile, fa centenars de còpies a partir d’aquest sistema de gravat manual de pantalla.

Podeu veure una entrevista a Elliot Tupac aquí

És fantàstic aprendre dels estudiants!

[CAST]

No hace mucho, en una sesión de Artes Gráficas donde hablaba de serigrafía, un estudiante me hizo conocer la obra de Elliot Tupac, diseñador y “letterista” de Perú que principalmente se dedica a diseñar e imprimir carteles “chicha”.

Aparte del diseño de los carteles, que creo que son muy potentes y que tienen personalidad propia, con unas tintas que vibran, me ha fascinado el proceso DIY de las impresiones serigráficas que hace.

Sin insolación, “graba” las pantallas con papel y, según me comentaba Nico, estudiante del que hablaba, que hizo un taller con él cuando estuvo estudiando en Chile, hace cientos de copias a partir de este sistema de grabado manual de pantalla.

Podeis ver una entrevista a Elliot Tupac aquí

Es fantástico aprender de los estudiantes!

Oxford University Press and the Making of a Book – 1925

oxford_1925_01


oxford_1925_01

[CAT]
La Universitat d’Oxford ha fet visible una pel·lícula muda de 1925 filmada per la Federació de la Indústria Britànica. forma part d’una sèrie que il·lustra la vida industrial de principis de segle XX.

No us perdeu la infografia animada que explica com es fonen els tipus mòbils, les imatges que il·lustren la mecanització de tot el procés, l’absència de normatives de seguretat al treball i com dones i homes estaven separats segons el tipus de feina a realitzar, així com la utilització de la fricció amb els cabells per a generar electricitat estàtica (o aquesta crec que es la raó del per què un operari fa aquest gest) i daurar correctament els talls del llibre, o la delicadesa en què una noia col·loca la pel·lícula per a estampar el llom del llibre.

Una gran peça per a entendre com s’imprimia a la ciutat universitària anglesa de 1925.

Vist a Tripprintpress

[CAST]

La Universidad de Oxford ha hecho visible una película muda de 1925 filmada por la Federación de la Industria Británica. forma parte de una serie que ilustra la vida industrial de principios de siglo XX.

oxford_1925_02

No os perdais la infografía animada que explica cómo se funden los tipos móviles, las imágenes que ilustran la mecanización de todo el proceso, la ausencia de normativas de seguridad en el trabajo y como mujeres y hombres estaban separados según el tipo de trabajo a realizar, así como la utilización de la fricción con el pelo para generar electricidad estática (o esta creo que es la razón del por qué un operario hace este gesto) y dorar correctamente los cortes del libro, o la delicadeza en la que una chica coloca la película para estampar el lomo del libro.

Una gran pieza para entender cómo se imprimía en la antigua ciudad universitaria inglesa de 1925.

Visto en Tripprintpress

Ecoedició / Ecoedición

Parlament-Ecoedicio-2013-8

[CAT]
El passat 23 d’octubre es va celebrar el Parlament Ecoedició 2013 a la seu de LEITAT Techological Center, on es van mostrar els resultats el projecte GreeningBooks, co-finançat per la Comunitat Europea sota l’instrument de finançament LIFE. Vaig fer-ne un seguiment sintetitzat des del compte de Twitter @masterdg_eina, del Màster en Disseny Gràfic d’EINA i voldria destacar, des d’aquest post, algunes idees i enllaços que vaig trobar interessants.

El projecte Greeningbooks ha fet un anàlisi del cicle de vida de les publicacions impreses, generant una metodologia per a quantificar, a nivell europeu, els impactes ambientals de la producció d’impresos a partir de dues publicacions estàndards: un llibre i una revista.

A falta de tenir accés a les fonts d’aquestes dades, que, pel què van comentar els organitzadors, és el següent pas que tenen pendent, els números eren molt concrets.

ecoedicio emissions co2

 

La principal virtut que trobo al projecte és la concreció, en números, especificats per categories integrants al procés de producció gràfica, de tot allò que té a veure amb l’impacte ambiental produït per la publicació de peces impreses. Com va apuntar Francesc Castells (URV), es presenta la mesura de la sostenibilitat d’un producte de consum com és el llibre.

Una proposta que no és del tot descabellada és la que va proposar el sr. Ferran Tarradellas, de la Comissió Europea a Barcelona, on, cada una de les publicacions impreses, ja fossin llibres o revistes, anessin indicades amb un codi tipus A, B, C… com en els electrodomèstics, per tal que l’usuari final conegués la petjada ecològica de cada una d’elles.

Àngel Panyella, de El Tinter, projectes del qual podeu consultar al web ecodisseny.cat, va indicar, en diversos punts de la xerrada, que l’ecoedició implica estalvi ecològic però també econòmic, trencant el mite que tot allò ecològic és més car. I és que es va fer referència a diferents tòpics que té l’ecoedició, com l’ús “indiscriminat” del color verd per a tot allò que fa referència a l’ecològic, el color marró inevitable al paper reciclat, que tot allò ecològic és lleig, etc.

Els resultats del projecte GreeningBooks, a part del Manual de la bona ecoedició, guia interessant tant per a consultar les dades comentades com per a entendre conceptes bàsics en ecoedició com l’estalvi de tinta en les trames estocàstiques, o les etiquetes ecològiques, també va ser presentat BookDAPer, eina online per a calcular l’impacte ambiental de les nostres publicacions impreses, i generar l’ecoetiqueta bDAP. Aquest instrument de comunicació de l’impacte ecològic d’una publicació està ben pensat, ja que ajuda a concretar, amb dades, el nivell en què les nostres publicacions poden malmetre el medi. Però encara li trobo alguns buits que crec seria interessant omplir, com crear un espai on es pogués entendre si els resultats obtinguts són o no molt perjudicials, comparats amb alguna altra publicació, però sobretot explicat per a què qualsevol editor, dissenyador, impressor o fabricant de paper ho pogués entendre, o la limitació, sempre en aquest àmbit, d’haver d’obtenir certificats i etiquetes per a tot. Entenc que és un procés de funcionament quasi obligatori, per a poder controlar i justificar cada petita part del procés, però no per això deixa de ser un element farragós per a petites impremtes o dissenyadors autònoms.

Jo que no estic ficada plenament en el món de l’ecoedició, vaig notar un ambient una mica endogàmic, però amb una clara intenció divulgativa, alhora, fet que em va donar esperances a què tot allò que s’hi va parlar, es materialitzaria en la difusió d’una manera més neta de produir, imprimir i dissenyar. Un exemple són els calendaris que La Page – comunicació visual corporativa realitzen com a eina interessant de divulgació.

Fins a quin punt hi ha una part de façana, on l’important és poder dir i certificar que s’és ecològic? Igual hem de deixar d’imprimir i, així, deixar de contaminar? Però això ja seria tirar pedres al meu terrat i crec que hi pot haver solucions controlades, netes i ambientalment positives en un entremig entre els llibres que es queden arraconats als magatzems i la no-impressió. Cadascú haurà de trobar el seu equilibri.

 

[CAST]

El pasado 23 de octubre se celebró el Parlament Ecoedició 2013 en la sede de LEITAT Techological Center, donde se mostraron los resultados el proyecto GreeningBooks, co-financiado por la Comunidad Europea bajo el instrumento de financiación LIFE. Hice un seguimiento sintetizado desde la cuenta de Twitter @masterdg_eina, del Master en Diseño Gráfico de EINA y quisiera destacar, desde este post, algunas ideas y enlaces que encontré interesantes.

El proyecto Greeningbooks ha hecho un análisis del ciclo de vida de las publicaciones impresas, generando una metodología para cuantificar, a nivel europeo, los impactos ambientales de la producción de impresos a partir de dos publicaciones estándares: un libro y una revista.

A falta de tener acceso a las fuentes de estos datos, que, por lo que comentaron los organizadores, es el siguiente paso que tienen pendiente, los números eran muy concretos.

Parlament-Ecoedicio-2013-7

La principal virtud que encuentro al proyecto es la concreción, en números, especificados por categorías integrantes al proceso de producción gráfica, de todo lo que tiene que ver con el impacto ambiental producido por la publicación de piezas impresas. Como apuntó Francesc Castells (URV), se presenta la medida de la sostenibilidad de un producto de consumo como es el libro.

Una propuesta que no es del todo descabellada es la que propuso el sr. Ferran Tarradellas, de la Comissió Europea a Barcelona, donde, cada una de las publicaciones impresas, ya fueran libros o revistas, fueran indicadas con un código tipo A, B, C… como en los electrodomésticos, para que el usuario final conociera la huella ecológica de cada una de ellas.

Ángel Panyella, de El Tinter, proyectos del que podeis consultar en la web ecodisseny.cat, indicó, en diversos momentos de la charla, que la ecoedición implica ahorro ecológico pero también económico, rompiendo el mito de que todo lo ecológico es más caro. Y es que se hizo referencia a diferentes tópicos que tiene la ecoedición, como el uso “indiscriminado” del color verde para todo lo que hace referencia a lo ecológico, el color inevitable del marrón del papel reciclado, que todo lo ecológico es feo , etc .

Los resultados del proyecto GreeningBooks, aparte del Manual de la buena ecoedición, guía interesante tanto para consultar los datos comentados como para entender conceptos básicos en ecoedición como el ahorro de tinta en las tramas estocásticas, o las etiquetas ecológicas, también fue presentado BookDAPer, herramienta online para calcular el impacto ambiental de nuestras publicaciones impresas, y generar la ecoetiqueta bDAP. Este instrumento de comunicación del impacto ecológico de una publicación está bien pensado, ya que ayuda a concretar, con datos, el nivel en el que nuestras publicaciones pueden dañar el medio. Pero todavía le encuentro algunos vacíos que creo sería interesante llenar, como crear un espacio donde se pudiera entender si los resultados obtenidos son o no muy perjudiciales, comparados con alguna otra publicación, pero sobre todo explicado para que cualquier editor, diseñador, impresor o fabricante de papel lo pudiera entende , o la limitación, siempre en este ámbito, de tener que obtener certificados y etiquetas para todo. Entiendo que es un proceso de funcionamiento casi obligatorio, para poder controlar y justificar cada pequeña parte del proceso, pero no por ello deja de ser un elemento farragoso para pequeñas imprentas o diseñadores autónomos.

Yo, que no estoy metida plenamente en el mundo de la ecoedición, noté un ambiente algo endogámico, pero con una clara intención divulgativa, a la vez, lo que me dio esperanzas a que todo lo que se habló, se materializaría en la difusión de una manera más limpia de producir, imprimir y diseñar . Un ejemplo son los calendarios que La Page – comunicació visual corporativa realizan como herramienta interesante de divulgación .

¿Hasta qué punto hay una parte de fachada, donde lo importante es poder decir y certificar que se es ecológico? ¿Igual tenemos que dejar de imprimir y, así, dejar de contaminar? Pero eso ya sería tirar piedras a mi tejado y creo que puede haber soluciones controladas, limpias y ambientalmente positivas en un espacio intermedio entre los libros que se quedan arrinconados en los almacenes y la no impresión. Cada uno deberá encontrar su equilibrio.

Bunkertype – olor de tinta i fusta / olor a tinta y madera

bunker_macula_IMG_5201

bunker_macula_IMG_5201

[CAT]
Bunkertype és un taller d’impressió tipogràfica, situat a Barcelona, que fa honor al seu nom. Un espai que sembla clandestí, construit a partir de peces recuperades d’impremtes d’aquí i d’allà, i amb una premsa i una màquina de fer probes, que Jesús Morentin entinta cada vespre quan acaba la seva jornada laboral.

Mai guanyo cap sorteig. Aquesta vegada la norma s’ha trencat i el destí ha fet que pogués visitar el taller i recollir la joia que ja té un lloc al meu menjador: Un relaxing cup of café con leche que se m’ha posat la mar de bé.

bunker_macula_IMG_5214

Estic esperant que, en breu, Bunkertype obri la seva botiga online i fer-me amb alguna peça més.

Podeu fer-vos una idea del què vaig sentir al baixar a Bunkertype, tot i que no pogueu sentir l’olor de tinta i fusta, en aquest vídeo de Typoretum.

Gràcies per tot, Jesús!

bunker_macula_IMG_5195

[CAST]
Bunkertype es un taller de impresión tipográfica, situado en Barcelona, que hace honor a su nombre. Un espacio que parece clandestino, construido a partir de piezas recuperadas de imprentas de aquí y de allí, y con una prensa y una máquina de hacer pruebas, que Jesús Morentin entinta cada noche cuando termina su jornada laboral.

Nunca gano ningún sorteo. Esta vez la norma se ha roto y el destino ha hecho que pudiera visitar el taller y recoger la joya que ya tiene un lugar en mi comedor: Un relaxing cup of café con leche que me ha sentado muy bien.

bunker_macula_IMG_5215

Estoy esperando que, en breve, Bunkertype abra su tienda online y hacerme con alguna pieza más.

Podeis haceros una idea de lo que sentí al bajar a Bunkertype, aunque no podáis sentir el olor a tinta y madera, en este video de Typoretum.

Gracias por todo, Jesús!

bunker_macula_IMG_5198

Imprimir a l’escuma del latte / Imprimir en la espuma del latte

impressio_latte

impressio_latte

[CAT]

Ara feia dies que no parlava de “bitxos” que imprimeixen coses estranyes. Des d’aquella cal·ligrafia japonesa, els sistemes d’impressió a part, passant pel grafitero loco o les voltes de vinil que imprimeixen, o la impressió des de l’skate, ara m’he topat amb un robot que “imprimeix” sobre l’escuma del teu latte. Hi ha gent per tot… Per inventar-se aquestes màquines d’imprimir i per quedar-se amb la boca oberta veient-les, com jo.

Vist a Directo al Paladar

[CAST]

Hacía días que no hablaba de “bichos” que imprimen cosas extrañas. Desde aquella caligrafía japonesa, los sistemas de impresión a parte, pasando por el grafitero loco o las vueltas de vinilp que imprimen, o la impresión desde el skate, ahora he tropezado con un robot que “imprime” sobre la espuma de tu latte. Hay gente para todo… Para inventarse estas máquinas de imprimir y para quedarse con la boca abierta viéndolas, como yo.

Visto en Directo al Paladar

Imprimir a 304 km/h

shell_v_power

shell_v_power

[CAT]

Què hi pot haver més coherent que imprimir un anunci de Shell V-Power a gran velocitat? Això és portar un projecte d’impressió fins a les últimes conseqüències, encara que aquestes siguin aconseguir una llegibilitat 0.
No sé si tots els impressors es deixarien col·locar un cotxe de carreres a peu de màquina…

Vist a Ateneu Popular

[CAST]

¿Qué puede haber más coherente que imprimir un anuncio de Shell V-Power a gran velocidad? Esto es llevar un proyecto de impresión hasta las últimas consecuencias, aunque éstas sean conseguir una legibilidad 0.
No sé si todos los impresores se dejarían colocar un coche de carreras a pie de máquina…

Visto en Ateneu Popular

Papelypixel “Disseny i Producció local” / “Diseño y producción local”

imatges_pyp2013_CAT

imatges_pyp2013_CAT

[CAT]
El proper divendres 12 de juliol organitzem a les instal·lacions d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, una jornada sobre Disseny i producció local, trobada organitzada per PapelyPixel, un col·lectiu de professionals i docents del disseny que va néixer el 2012, a Bilbao.
Disseny i producció local vol ser una trobada de professionals i estudiants de disseny, amb la participació de professionals bascos i catalans.
L’objectiu és reflexionar i debatre sobre el tema del disseny local vers el disseny global. Si realment el disseny i producció local és una tendència que existeix actualment en el sector, al mateix temps que es presentaran evidències d’aquestes reflexions en forma de projectes i experiències de diversos dissenyadors en el seu procés de disseny.

10:00 – Presentació – Lluc Massaguer
10:30 – Alfredo Gil Larrínaga (IEC) – Arts Gràfiques, Serigrafia i Ceràmica
11:15 – Dolors Soriano – Producció gràfica local
12:00 – Javier González (Dr. Minsky) – Gràfica Basca
12:45 – Martí Ferré – Disseny i Producció Local?
13:30 – Tània Costa – Sostenibilitat Social i àmbits de Disseny per a la transició
>> 14:15 Picnic (opcional) 15:30 <<
15:30 – Mikel Estenaga – Producció Gràfica en euskera
16:15 – Pau Llop – Disseny Gràfic vinculat a la terra
17:00 – Gorka Barruetabeña i Gotzon Garaizabal – Claus en la cultura basca i el seu Disseny
17:45 – Gotzon Garaizabal i Joseba Attard – Korrika: desenvolupament de marca
18:30 – Graf!K – Gràfica espacial en l’àmbit local
19:15 – David Lorente i Tomoko Sakamoto – Maquetació editorial multiidioma
20:00 – Micro Obert
20:30 – Comiat, concursos i agraïments

imatges_pyp2013_CAST

[CAST]

El próximo viernes 12 de julio se realizará en las instalaciones de EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, la jornada Diseño y producción local, encuentro organizado por PapelyPixel, un colectivo de profesionales y docentes del diseño que nació en 2012, en Bilbao.
Diseño y producción local quiere ser un encuentro de profesionales y estudiantes de diseño, con la participación de profesionales vascos y catalanes.
El objetivo es reflexionar y debatir sobre el tema del diseño local hacia el diseño global. Si realmente el diseño y producción local es una tendencia que existe actualmente en el sector, al tiempo que se presentarán evidencias de estas reflexiones en forma de proyectos y experiencias de varios diseñadores en su proceso de diseño.

10.00 – Presentación – Lluc Massaguer
10:30 – Alfredo Gil Larrínaga (IEC) – Artes Gráficas, Serigrafía y Cerámica
11:15 – Dolors Soriano – Producción gráfica local
12:00 – Javier González (dr. Minsky) – Gráfica Vasca
12:45 – Martí Ferré – ¿Diseño y Producción Local?
13:30 – Tània Costa – Sostenibilidad Social y ámbitos de Diseño para la transición
>> 14:15 – Picnic (opcional) 15:30 <<
15:30 – Mikel Estenaga – Producción Gráfica en Euskera
16:15 – Pau Llop – Diseño Gráfico vinculado a la tierra
17:00 – Gorka Barruetabeña y Gotzon Garaizabal – Claves en la Cultura Vasca y su Diseño
17:45 – Gotzon Garaizabal y Joseba Attard – Korrika: desarrollo de marca
18:30 – Graf!k – Gráfica espacial en el ámbito local
19:15 – David Lorente y Tomoko Sakamoto – Maquetación multiidioma
20:00 – Micro Abierto
20:30 – Despedida, concursos y agradecimientos

 imatges_pyp2013_EUSK

Escola Impremta, una molt bona iniciativa / Una muy buena iniciativa

Escola Impremta
Escola Impremta

Escola Impremta

[CAT]

El projecte Escola Impremta és una una iniciativa d’Arts Gràfiques Orient, per intentar que les impremtes donin tot el sobrant de paper a les escoles.

“La quantitat de paper que es llença cada dia en una impremta és molt gran. De tot aquest material sobrer una escola en podria reutilitzar una gran quanitat. Ara més que mai l’escola pública necessita del suport de tots. Fem front a les retallades amb petites solucions col.laboratives.”

[CAST]

El proyecto Escola Impremta es una una iniciativa de Arts Gràfiques Orient, para que las imprentas den todo el material sobrante a las escuelas.

“Una gran cantidad de papel se tira cada día en una imprenta. Si pudieramos hacer llegar este material a las escuelas con problemas de recursos podrían reutilizar casi en su totalidad. Ahora más que nunca nuestras escuelas necesitan de pequeños esfuerzos colaborativos.”