la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Home » Archive by category "DIY"

Serigrafia – Elisenda Juan

Treball sobre serigrafia Elisenda Juan EINA

[CAT]
Com a treball final de l’assignatura d’Arts Gràfiques al Màster en Disseny Gràfic a EINA, Elisenda Juan, llicenciada en Belles Arts, va decidir convertir el pis que comparteix en un taller de serigrafia sense insoladora.

[CAST]
Como trabajo final de la asignatura de Artes Gráficas en el Master en Diseño Gráfico de EINA, Elisenda Juan, licenciada en Bellas Artes, decidió convertir el piso que comparte en un taller de serigrafía sin insoladora.

Cianotipia – Nora Gras

Nora Gras recerca en cianotipia a EINA

Nora Gras recerca en cianotipia a EINA

[CAT]
Com a treball final de l’assignatura d’Arts Gràfiques al Màster en Disseny Gràfic a EINA, Nora Gras va experimentar amb la Cianotípia.

“En fotografia, a part del procés essencial d’agafar la càmera i fer fotos, la impressió de les imatges és un procés tan important com el de la captura”

[CAST]
Como trabajo final de la asignatura de Artes Gráficas en el Master en Diseño Gráfico en EINA, Nora Gras experimentó con la Cianotipia.

“En fotografía, a parte del proceso esencial de coger la cámara y hacer fotos, la impresión de las imágenes es un proceso tan importante como el de la captura”

Nora Gras recerca en cianotipia a EINA Nora Gras recerca en cianotipia a EINA Nora Gras recerca en cianotipia a EINA

Enquadernació / Encuadernación – Maria Rius

Projecte Maria Rius Enquadernació

Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació

 

[CAT]
Com a treball final de l’assignatura d’Arts Gràfiques al Màster en Disseny Gràfic a EINA, Maria Rius va experimentar amb diferents tipus d’enquadernació manual.

“Qualsevol inconvenient que ens presenti un tipus d’enquadernació, es pot convertir en un avantatge si en fem un ús intencionat. Sempre que s’utilitzin a favor de la finalitat buscada, s’obtenen peces molt interessants.”

Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació

 

[CAST]
Como trabajo final de la asignatura de Artes Gráficas en el Master en Diseño Gráfico en EINA, Maria Rius experimentó con diferentes tipos de encuadernación manual.

“Cualquier inconveniente que nos presente un tipo de encuadernación, puede convertirse en una ventaja si hacemos un uso intencionado. Siempre que se utilicen a favor de la finalidad buscada, se obtienen piezas muy interesantes.”

Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació

Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació Projecte de Maria Rius sobre Enquadernació

Tinta de vi / Tinta de vino

Tinta de vi de Ladyssenyadora

[CAT]
Sí, vaig tard. Des que es va celebrar el Blanc Fest el passat 15 i 16 de novembre, tinc pendent aquest post. “Més val tard que mai”, que diuen.

Doncs bé, per qui encara no conegui aquest projecte de l’estudi Ladyssenyadora, es tracta d’unes etiquetes de vi impreses amb el què ells anomenen “tinta de vi”, un element viscós aconseguit després de proves i més proves i que, per casualitat, va sorgir d’un descuit… Com els grans invents.

Un projecte directe i efectiu, a més d’afectiu. Espectacular, vaja!

 

[CAST]
Sí, voy tarde. Desde que se celebró el Blanc Fest el pasado 15 y 16 de noviembre, tengo pendiente este post. “Más vale tarde que nunca”, que dicen.

Pues nada, para quien aún no conozca este proyecto del estudio Ladyssenyadora, se trata de unas etiquetas de vino impresas con lo que ellos llaman “tinta de vino”, un elemento viscoso conseguido después de pruebas y más pruebas y que, por casualidad, surgió de un descuido… Como los grandes inventos.

Un proyecto directo y efectivo, además de afectivo. Espectacular, vamos!

Tinta de vi de Ladyssenyadora Tinta de vi de Ladyssenyadora

Lo Tampó

Lo Tampó - Adrià Galicia

[CAT]
Lo Tampó, Projecte Fi de Carrera, a Bau, d’Adrià el Galicia, il·lustrador i dissenyador, és una interessant experimentació en sistemes d’impressió basats en el tampó com a element central. Fa venir ganes d’embrutar-se els dits, els peus i tot el que faci falta.

Vist a Vostok

Lo Tampó - Adrià GaliciaLo Tampó - Adrià Galicia

[CAST]
Lo Tampó, Proyecto Fin de Carrera, en Bau, de Adrià el Galicia, ilustrador y diseñador, es una interesante experimentación en sistemas de impresión basados en el tampón como elemento central. Apetece ensuciarse los dedos, los pies y lo que haga falta.

Visto en Vostok

Lo Tampó - Adrià Galicia

Lo Tampó - Adrià Galicia

Gyotaku

Gyotaku la-macula

Gyotaku la-macula

[CAT]
Espectacular la tècnica de gravat Gyotaku que en alguns països asiàtics s’utilitza tant per a finalitats comercials (cartells DIY per a indicar els preus dels peixos acabats de pescar) com artístiques.
Què hi ha més directe que aplicar tinta sobre les escates i aletes d’un peix per a imprimir un peix?

Vist a Tecnicasdegrabado

Gyotaku la-macula

[CAST]
Espectacular la técnica de grabado Gyotaku que en algunos países asiáticos se utiliza tanto para fines comerciales (carteles DIY para indicar los precios de los peces recién pescados) como artísticas.

¿Qué hay más directo que aplicar tinta sobre las escamas y aletas de un pescado para imprimir un pescado?

Visto en Tecnicasdegrabado

Remolatxa / Remolacha

proj_8_02_NURIA_VILA

proj_8_02_NURIA_VILA

[CAT]

Només cal que talleu remolatxa sobre la fusta de la vostra cuina per adonar-vos que segurament és l’hortalissa que més tinta de totes. El seu color és espectacular.

Núria Vila ha aprofitat aquesta característica natural per a portar fins a l’extrem la matge corporativa per a les productores ecològiques Rave Negre.

Vist a Grafous

 

[CAST]

Sólo hay que cortar remolacha sobre la madera de vuestra cocina para darse cuenta de que seguramente es la hortaliza que más tinta de todas. Su color es espectacular.

Núria Vila ha aprovechado esta característica natural para llevar hasta el extremo la imagen corporativa para las productoras ecológicas Rave Negre.

Visto en Grafous

I que els minuts facin la seva feina / Y que los minutos hagan su trabajo

Honey

Honey

[CAT]

La dissenyadora i il·lustradora Honey fa, entre d’altres coses, aquest tipus d’”impressions”. Rasca la pela del plàtan amb una agulla imperdible i deixa que la il·lustració s’oxidi.
M’encanta descobrir “nous” mètodes d’impressió com aquests! Innovació amb materials de tota la vida.

Vist a How about orange

Honey

[CAST]

La diseñadora e ilustradora Honey hace, entre otras cosas, este tipo de”impresiones”. Rasca la piel del plátano con una aguja imperdible y deja que la ilustración se oxide.
Me encanta descubrir “nuevos” métodos de impresión como estos! Innovación con materiales de toda la vida.

Visto en How about orange

Honey Honey

Receptes paral·leles / Recetas paralelas

15545_eat-me-cookie-stamp-life-cookie-and-stamp

The Spoon Sisters

[CAT]

Sovint faig paral·lelismes entre el món de la producció grafica i el de la cuina. Ajuda a entendre algun dels processos complexos com, entre molts altres, el relleu com a acabat a aplicar al paper.
The Spoon Sisters l’han fet encara més evident.

Vist a SwissMiss

[CAST]

A menudo hago paralelismos entre el mundo de la producción gráfica y el de la cocina. Ayuda a entender alguno de los procesos complejos como, entre muchos otros, el relieve como acabado a aplicar al papel.
The Spoon Sisters lo han hecho aún más evidente.

Visto en SwissMiss

Artesans / Artesanos

artesans_00

[CAT]

Crec que això meu no és nostàlgia. És respecte per la feina ben feta, delicada i slow, i la passió que transmet veure treballar algú que ho fa amb les mans, amb una tècnica del tot millorada des que va entrar com a aprenent al taller. Mans curtides i ulls que saben sempre on han de mirar per no enganxar-se un dit.

D’una manera semblant ho veu Tadd Myers, amb el seu projecte fotogràfic American Craftsman.

De fet, l’artesania forma part històrica dels inicis del disseny tal com l’entenem ara.

Durant molts anys, l’artesania no va formar part del discurs de disseny, en part, per l’impuls que es va desenvolupar al llarg del s.XX d’associar disseny gràfic amb màquines, l’eficàcia i la producció massiva, i també la solució de problemes. Les reavaluacions recents del valor de l’ornamentació, la complexitat i el coneixement tàcit del disseny gràfic, en combinació amb una popularització més estesa del DoItYourself, han reorientat l’atenció que es focalitza al procés de realització manual d’un mode que, per a molts dissenyadors, resulta enfortidor pel projecte.

La seriació nascuda dels avenços tecnològics en preimpressió, impressió, fabricació de paper, entre d’altres, va deixar de banda l’artesania, col·locant-la com a una producció minoritària i habitualment associada a la producció folklòrica i popular.

Tot i així, actualment, l’artesania ha tornat a formar part de la disciplina del dissenyador tant en la part creativa del projecte (aportant significat i generant un territori molt ric), tornant a incloure-hi l’empremta de la mà (ús de premses artesanals, allò fet a mà, la cal·ligrafia,…) de manera reinterpretada.

Aquí va el meu homenatge als artesans, doncs!

Vist a Designworklife

[CAST]

Creo que lo mío no es nostalgia. Es respeto por el trabajo bien hecho, delicado y slow, y la pasión que transmite ver trabajar a alguien que lo hace con las manos, con una técnica completamente mejorada desde que entró como aprendiz en el taller. Manos curtidas y ojos que saben siempre donde deben mirar para no engancharse un dedo.

De una manera similar lo ve Tadd Myers, con su proyecto fotográfico American Craftsman .

De hecho, la artesanía forma parte histórica de los inicios del diseño tal como la entendemos ahora.

Durante muchos años, la artesanía no formó parte del discurso de diseño, en parte, por el impulso que se desarrolló a lo largo del siglo XX de asociar diseño gráfico con máquinas, la eficacia y la producción masiva, y también la solución de problemas. Las reevaluaciones recientes del valor de la ornamentación, la complejidad y el conocimiento tácito del diseño gráfico, en combinación con una popularización más extendida del DoItYourself, han reorientado la atención que se focaliza en el proceso de realización manual de un modo que, para muchos diseñadores, resulta fortalecedor para su proyecto.

La seriación nacida de los avances tecnológicos en preimpresión, impresión, fabricación de papel, entre otros, dejó de lado la artesanía, colocándola como una producción minoritaria y habitualmente asociada a la producción folclórica y popular.

Sin embargo, actualmente, la artesanía ha vuelto a formar parte de la disciplina del diseñador tanto en la parte creativa del proyecto (aportando significado y generando un territorio muy rico), volviendo a incluir la huella de la mano (uso de prensas artesanales, lo hecho a mano, la caligrafía,…) de manera reinterpretada.

Aquí mi homenaje a los artesanos.

Visto en Designworklife