la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Home » Articles posted by Lluc Massaguer (Page 22)

2+2=3

Com solucionar la manca d’un 3 en un rètol?

“Doncs, com que de 2 ens en sobren… els tallem, els enganxem amb cura i fem un tres…”

Això són recursos i la resta són tonteries! Bricolatge amb totes les de la llei!

Tot un privilegi

Tal com estan les coses avui en dia, em sento privilegiada de viure en un pis de més d’11 metres quadrats i de tenir un balconet on toqui el sol i on poguem muntar el nostre petit jardí.

Aviat tindrem alfàbrega amb les fulles una mica grans per poder fer un bon pesto casolà.

ortografia rebel

En una època en què comprar un pis és quasi impossible, per no dir impossible del tot, crec que les immobiliàries haurien de tenir més cura dels petits detalls.

“A Sant Vicenç, si pots!!” vol dir que en el cas que puguis, et venen un pis a Sant Vicenç? És a dir, que si tens la gran sort de tenir la milionada per pagar l’entrada d’un pis i ja et va bé que d’aquí a seixanta anys els teus fills continuïn pagant la teva hipoteca, en aquesta immobiliaria tenen el què busques…?

Potser qui va redactar aquesta frase volia dir que “A Sant Vicenç sí que pots”…?

Escriure malament és el què té, que si no ho repassa un corrector, el text es gira contra teu…

Graphispag 2007

Cada quatre anys es reuneixen a la Fira de Barcelona professionals de la indústria i la comunicació gràfica. Les impressions, mai tan ben dit, que em vaig endur aquest any van ser les mateixes que les de Graphispag que es va celebrar el 2003. La tecnologia avança molt ràpidament, però encara hi ha algunes coses que en quatre anys quasi no s’han mogut d’on eren.

Grans màquines òfset de vuit cossos que imprimien a gran velocitat atreien comercials, maquinistes i impressors. A peu de màquina, impresos “a tot color” que els visitants carregaven a les bosses promocionals de regal durant tota la seva visita, al llarg dels 1.445 expositors, i més de 42.000 m2 de superfície.

Entre tanta quantitat d’estand es podia veure com cada empresa es dedicava a captar visitants de formes ben peculiars.

Un showman publicitava demostracions del funcionament de les seves màquines japoneses a base de música estrident i un micro connectat a uns altaveus gegants. En un altre espai, el Màgic Andreu, penjant-se medalles, atreia el públic amb alguns trucs sobre una tarima. Una noia en patins repartia flyers promocionant un estand que no quedava gaire lluny d’allà on passàvem, mentre dos nois feien malavars al mig del passadís central del pavelló número 3.

Una altra tàctica era la de dedicar una gran inversió a decorar estands enormes fins crear autèntics microclimes dins un mateix recinte. El que més em va sobtar va ser el d’una gran empresa de maquines òfset que va ambientar el seu espai com si fos la selva. Pels que heu tingut ocasió de veure en directe una d’aquestes màquines d’imprimir, podeu imaginar-vos els metres dels que estic parlant, doncs en aquell espai hi havia dues màquines de vuit cossos i encara sobrava espai per a fer-hi un passeig. Tants mentres quadrats de planta natural es veien acompanyats de sorolls d’animals salvatges i, just al costat, per fer ambient, un aparell que deixava anar vapor d’aigua com si es tractés del clima càlid i humit de la selva equatorial. Crec que aquella humitat no podia ser gens bona per a unes màquines que necessiten condicions ambientals tan concretes.

L’últim mètode que em va cridar l’atenció va ser el de fer servir el material que sortia de la màquina com a reclam. Per demostrar que la màquina en qüestió imprimia millor que cap altra, els fulls que en sortien eren monotemàtics: fotografies de cotxes, de futbol i de models lleugeres de roba. Això sí, sempre amb els colors ben saturats per lluir d’impressió.

Aquesta última tècnica de reclam em fa pensar. Tots aquest tòpics del món masculí, impresos i, sobretot, molt celebrats pels visitants, em fan reflexionar.

És aquesta una senyal que en el món de les arts gràfiques encara es pensa en masculí? O és que a les fires internacionals d’aquest tipus hi van, majoritàriament, homes? Potser jo no estic al dia i les màquines d’imprimir es basen en una tecnologia punta que imprimeixen aquest tipus de temes molt millor que tots els altres…

Sigui com sigui, vaig fer una mirada al recinte i em vaig adonar que els estands eren plens de comercials (homes), impressors (homes) i maquinistes (homes).

La solució a tots els teus problemes

Aquest migdia, quan he tornat a casa, he trobat aquest tresor a la bústia.

Em quedo amb la part de “Tengo los espíritus más rápidos que existen”. Només falta afegir “Vengaaaa, nenaaaaa… que me los quitan de las maaaaaaaanos”.

L’Anna té una gran col·lecció d’ofertones… jo hi contribueixo amb aquest exemplar de solució miraculosa a tots els mals.