la màcula

Producció gràfica / Producción gráfica / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Home » Articles posted by Lluc Massaguer (Page 19)

Votació popular

Hi ha gent que ens confon i n’hi ha que diuen que no ens assemblem gens… Com ho veieu? Ma germana i jo ens assemblem tant com diuen o no?

I amb la resta de família paterna? Diuen que mon pare i mon germà són clavats, i que mon germà i jo també, però no ho sé…

Si voleu contrastar amb altres fotos, podeu fer-ho aquí.

Comencem bé…

El meu començament d’any ha estat força desastrós…

La nit de Cap D’any estava com una sopa… un encostipat d’aquests que sembla que qui més qui menys ha passat aquestes festes… mocs, estornuts, plorera d’ulls, mal als ossos… tot un espectacle, vaja…

Resultat: Sopem i anem a dormir a la 1h.

Uns dies més tard, ingressen el meu avi a l’hospital. Ja se sap que a aquestes edats quan no és una cosa n’és una altra, però el patiment no te’l treu ningú.

Resultat: Com que l’hospital estava a tope, l’envien a casa amb pinces.

Nit de Reis… No ho faig gaire, però aquella nit vam decidir sortir de festa i, vès per on, ens reventen un vidre del cotxe i ens “foten” tot el què teníem a dins.

Resultat: Nit a comissaria (fins les 9h) i, com que m’havien pres, entre d’altres coses, el DNI i les claus de casa, patiment perquè no ens entressin al pis.

Aquest és l’aspecte que feia el nostre cotxe, sense vidre, aquest matí, abans de portar-lo al taller:

A més, ja se sap… anular targetes de crèdit, pensar en què portaves al bolso per declarar-ho als Mossos (aviat faré un post sobre el nivell C de català del Mosso en concret, us aviso!), impotència, mala llet, tremolor a tot el cos i mal de panxa… tot un espectacle, vaja!

Però, com que de tot se n’aprèn, aquests són els errors que no tornaré a cometre mai més:

1. Quan s’acostin les festes de Nadal oblidar-me de la vitamina C (ja és el 2n any que passo pel mateix refredat)

2. Deixar el bolso al maleter pensant que “com que no es veu”, ningú sap que hi és.

3. Quan surti de festa, aparcar en un lloc desèrtic, encara que sepre ho hagi fet així abans i “no hagi passat mai res”

4. Deixar al mateix lloc claus de casa i DNI

5. Confiar que l’assegurança del cotxe cobreix més del què després vam descobrir que deia la lletra petita quan vam signar-la

I, com que “No hay mal que por bien no venga“, a part d’adonar-me de tot això que no he de tornar a repetir, el robatori m’ha servit per descobrir que tinc el passaport caducat… I per anar a NYC per Setmana Santa hagués estat un problema una mica gros…

Per cert, també em van “mangar” la càmera digital compacta, amb la que feia quasi totes les fotos pel blog… fins que no me’n compri una, m’hauré de conformar en posar fotos fetes amb el mòbil… És el què hi ha quan deixes una càmera dins un bolso, al costat del moneder amb targetes de crèdit, documentació, calers, l’Ipod, un jersei i una bufanda dins el maleter d’un cotxe en un polígon industrial, prop d’una discoteca, a altes hores de la matinada…

Al final, la policia va trobar el DNI, el carnet de conduir (era el què em tocava més els “uebs” de renovar), la targeta sanitària, les claus de casa i les ulleres, tant de sol com “de veure-hi”. M’ha semblat un detall per part dels “cacos” no qudar-se tot això. És alguna cosa semblant a la síndrome d’Stocolm?

Em dec haver portat molt bé…

Aquesta colla de regals són tots els que he rebut per nadal!

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

Eina per bullir al vapor, davantal i manopla per no cremar-me a la cuina, fusta per tallar el pa, “trastos” varis per la cuina (pinzell de silicona, per fer boletes de meló, aparell per treure el cor de les pomes i uns aros de diferents mides per emplatar), un wok, teclat extraplà pel Mac (encara em costa acostumar-m’hi…), un Dymo, una bateria nova per la reflex-digital, un discdur extern per poder guardar de manera segura els milers de fotos que tinc, un rellotge (autoregal), calendari Vinçon (un clàssic per aquestes dates, ja), una agulla de pit que és un clic de Playmobil, una manta pel sofà que escalfa moltíssim, calers per gastar-me’ls per les rebaixes. I espero no haver-me’n deixat cap…

Diuen que el Pare Nël, el Tió i els Reis ho veuen tot, no? Doncs em sembla que els haurem de regalar unes ulleres les properes festes, perquè diria que ja no distingeixen qui es porta bé i qui no…

Realment, aquest any estic impressionada!

La meva impremta portàtil

Al saló del Hobby, que em va descobrir la Mir, vaig comprar-me una “xorrada” que em va fer molta gràcia.

És un joc de segells de fusta de tot un abecedari en caixa alta.

Aquests dies l’hi he trobat utilitat. Em serveix per fer les targetes per indicar a qui va dirigit cada un dels regals de nadal que fem aquest any.

Després d’utilitzar-los s’han de netejar, i a mi me’n queda aquesta imatge:

Un bon pot… de madalenes!

A hores d’ara encara s’estan venent madalenes cardiosaludables a la Plaça Vella de Terrassa, però al migdia comptàvem que ja se n’havien venut unes 400, així que aquest vespre podrem tenir un bon pot per portar a la Marató de TV3. Una bona feina, nois!

Col·laborant amb La Marató de TV3

Com ja sabeu, estic fent un curs de cuina cada setmana. Doncs bé, per col·laborar amb la Marató de TV3 d’aquest any, han organitzat el següent:

Su23.11 col.labora amb la marató de Tv3, que aquest any tracta les malalties cardiovasculars. Què millor que una bona alimentació per combatre aquest tipus de problema? Doncs unes magdalenes cardiosaludables estaran a la venta a la plaça vella tot el diumenge.

Les cuinarem a l’espai de cuina i les vendrem a la mateixa plaça vella, calentes acabades de sortir del forn.

Tot el que recollim serà donat a la marató. Podeu venir a cuinar-les, a ajudar a vendre-les , a comprar-les, el que volgueu.

Si us plau feu saber a tothom qui coneixeu que serem desde les 9 del mati, fins al vespre. Us pedreu unes delicioses magdalenes?

Doncs això… què millor que col·laborar en una bona causa menjant madalenes acabades de fer, no? ;)

Exposició “De la fotografia al gravat”

El proper dimarts 4 de desembre, a les 20h, a Eina, Espai Barra de Ferro inaugurem una exposició de fotogravats.

Jo hi exposo cinc peces… us n’avanço una per fer boca…

Si no teniu res a fer aquell dia i/o voleu veure l’exposició tot prenent una copa de cava, hi esteu tots convidats!

I si no podeu anar a la inauguració, podreu visitar l’expo fins el 22 de gener de 2008 (horari d’exposició: de dimarts a divendres, de 16h a 20h)

Per a més informació, podeu visitar la web d’Eina

A Els Casals tenen estrella

La setmana passada, a la feina, em van dir que a l’Oriol i la Marta els havien donat una estrella Michelin. De seguida vaig trucar la Marta, la meva cosina, i, quan vaig aconseguir que parlés amb mi, em va dir que portava tot el matí contestant al telèfon. La vaig felicitar.

És un reconeixement a tota la feina feta i una aposta per tot el què poden arribar a fer.

No sé si ara serà impossible reservar taula pels propers mesos, rotllo Roscalleda, però ho intentarem…

Els que vau venir al nostre casament, ja sabreu que val la pena anar-hi, i els que no… Feu-me cas… S’hi ha d’anar! Ja us ho dic jo!